L'entrevista



En Josep Ramon Ponce i Ricastell va neixer a Girona un 31 de Març del 64. De ben jove ja practicava l'esport de competició: el hanbol i el futbol americà, per aquest ordre, varen ocupar esportivament els primers anys d'en Josep.

Com a anècdota remarcar que va arribar a ser convocat per la Selecció Espanyola de Futbol Americà en la posició de Quarterback (el director de joc). Però no va ser fins ben entrats el 30 que va entrar de ple en el pitch&putt...

 

Josep, explica'ns per sobre com vas descobrir el p&p i quan vas començar a practicar-lo de forma habitual.

Tinc dos veïns que s'han convertit en dos veritables amics -l'Andreu Mas i en Jordi Xifra, d'aquí ve l'Associació Amics de Fontajau- i un dia parlant de fer alguna activitat va sortir el tema del golf o el PiP, d'anar a fer alguna partida. Uns dies després en Jordi en va venir amb unes ofertes per fer cursets a Gualta i ens hi vàrem apuntar, tots tres. Tots tres hem agraït multitud de vegades haver fet aquella "petita inversió" amb el mestre Pere perquè ens ha permès tenir uns fonaments per anar treballant. Llavors varem estar jugant entre nosaltres fins que ens vam decidir a fer el primer torneig, al cap d'uns deu o onze mesos. Des d'aquell dia hem entrat en una roda de la qual ja no podem sortir-ne.

Vas entrenar específicament pel CC2 o vas presentar-te "a veure què passava"? Creies veritablement que tenies possibiltats de guanyar?

Des de que tenia 10 anys he estat practicant algun esport de forma competitiva i federat. Vaig començar amb el handbol i vaig acabar amb el futbol americà, per tant l'entrenament forma part de la meva vida com ho forma part el menjar. No entenc l'esport sense l'entrenament. Això vol dir que almenys una vegada a la setmana la dedico a l'entrenament. A mesura que s'acostava el CC2 intentava dedicar una mica més de temps a algun aspecte que endevinava podria ser clau: vaig dedicar més temps a la força mental, a dominar-me tant si ho feia be com malament, a no tenir eufòria si ho feia be o a deprimir-me si ho feia malament. I al final crec que això va ser clau. Vaig assolir un nivell de concentració i d'il·lusió per fer-ho be que serà difícil que es torni a repetir.
Quan un jugador es presenta a una competició sempre te l'esperança de poder assolir el triomf, però això és molt difícil, només un serà el guanyador. Quan va sortir la llista dels inscrit vaig veure que era el 16è per HCP, això no volia dir res, però estava bastant proper als millors HCPs. Tenia la sensació que passaria alguna cosa, però d'això a guanyar hi havia molt tros. El diumenge, quan es va acabar la segona volta i vàrem veure -amb l'Andreu, que em va fer de caddie- que estava tercer la sensació ja era diferent. Em vaig convèncer que si feia el que sabia i només el que sabia, tenia moltes possibilitats.

Què creus que va influir més en la victòria: el teu handicap o el fet de coneixer el camp?

Aquí hi ha dos aspectes: el HCP sempre acaba sortint. Pots fer una volta per sota d'ell, però tres voltes no. Per tant hi havia millor jugadors teòrics en el camp. L'altre aspecte és el coneixement del camp, sabia que tenia alguna avantatge sobre els jugadors de fora. Ara bé, en Tomàs i en Jordi -els dos companys en l'últim partit- eren millors HCP i també coneixien el camp, per tant cap de les dues coses resolien l'enigma. Crec, com he dit abans, que l'aspecte mental va ser la clau per assolir el campionat.

Pitch&Putt i RFEG. Com veus aquest intent del Golf espanyol d'apropiar-se del concepte "pitch&putt"?

Personalment m'agradaria que tots dos convisquessin en un mateix lloc, perquè tenen masses similituds com per estar separats, en l'aspecte purament esportiu (reglament, tècnica, etc). Preferia que estesin junts però no barrejats perquè tenen una entitat pròpia molt accentuada (masses socials específiques, instal·lacions pròpies, interessos comercials diferents, etc). Per tant veig difícil una unificació o una integració entre ambdós, al menys a curt i mig termini.

Unes ratlles per dedicar el teu triomf al CC2.

Dedicar-ho a algú en concret és molt difícil perquè m'agrada compartir aquestes coses amb tothom, però si que voldria fer esment a diferents grups per fer-los partícips d'una fita com aquesta: en primer lloc a tots el membres del meu equip de PiP QuimRiera.com (Quim R., Adam, Ton, Quim G., Cesc, Jordi, Marc, Dídac, Joan i Enric), que són els que m'han fet competir realment en el PiP i ens ho passem de conya. En segon lloc a L'Andreu Mas i en Jordi Xifra (també membres de l'equip), tots tres hem patit molt en aquest camps de Déu i l'aportació de l'Andreu com a caddie va ser increïble, encara que en l'últim forat em va donar el putter per fer la sortida del tee. Ell sí que estava nerviós. I per últim i per a mi els més importants la meva família, la Fina, la meva dona, i la Caterina, la meva filla, que realment fan sacrificis perquè pugui anar a jugar.
M'agradaria a més tenir una menció per la gent de l'ACPP i els àrbitres perquè sense ells no hi hauria res del que hem estat parlant.



Moltes gràcies Josep!

 

L'entrevista amb en Josep es va fer un 3 de Novembre del 2005 per correu electrònic.