L'entrevista



Josep Mª de Anzizu i Furest va néixer a Barcelona l'1 de Maig del 1933.
Des de ben jove ha tingut tres grans aficions: els esports, els viatges i una predisposició a organitzar.

Ha estat membre de la Junta Directiva de l'ACPP des del seu inici i en l'Assemblea constitutiva de la FCPP (octubre del 2005) va ésser elegit President per quatre anys. Recentment ha estat anomenat Secretari General de la FIPPA (Federation of International P&P Associations).

 

Situem-nos als inicis del Pitch&Putt, quan en Martin Whitelaw va començar amb Solius i el P&P era un gran desconegut. Com va conèixer en Martin i com es va gestar l'ACPP?

Dos empresaris de Sant Cebrià varen tenir la idea de construir un pitch and putt en terrenys de la seva propietat i varen entrar en contacte amb mi com a veí que jugava al golf. Tenir un camp prop de casa es un somni per a qualsevol jugador i vaig pensar que valia la pena acceptar el repte. Junts varem visitar varies vegades Solius i establir una bona relació amb en Martin. Va esser en Martin el que va convocar als propietaris dels quatre o cinc camps en funcionament o propers a la obertura i ens va proposar formar una associació a l’estil de la irlandesa –o sigui separada del golf per assegurar un desenvolupament propi- i organitzar un “interclubs” per fomentar l’esport a Catalunya. Des d’aleshores vaig col·laborar en el desenvolupament del pitch and putt, en primer lloc i durant uns anys com a responsable de la part esportiva i organitzativa de Sant Cebrià. Més endavant i en uns moments difícils a nivell associatiu amb els meus socis varem decidir que tenia que prestar la meva col·laboració en les tasques associatives, en especial la organització esportiva que anava complicant-se més i més degut a l’augment de jugadors i tornejos.

Els aficionats desconeixem els tràmits que s'han de fer a Catalunya per obrir un Pitch&Putt. Imaginem que disposo d'un terreny i vull construir-hi un camp. Quins passos hauria de seguir?

Als molts inversors que ens fan aquesta pregunta els responem que en primer lloc han d’assegurar-se que l’Ajuntament de que es tracti estigui a favor de la idea (i per tant doni els permisos necessaris) i que també ho considerin adequat els organismes de medi ambient de la Generalitat. Ara es donen molts pocs permisos i en tot cas es indispensable la connexió amb una planta de reciclatge de l’aigua i la construcció d’un “terciari”, el que evidentment suposa a vegades molt de temps en tràmits administratius i una inversió relativament elevada.

També es necessari assabentar-se de les característiques de construcció d’un camp de pitch and putt, tenir un bon dissenyador i, com es lògic, estudiar si en la zona de que es tracta hi ha un volum suficient de possibles jugadors i/o una oferta excessiva. No hem de perdre de vista que es tracte de petites empreses que tenen unes despeses fixes i de manteniment indispensables i per tant requereixen uns ingressos relativament importants per a no acabar l’any amb “números vermells”… Molta gent veu només el número de jugadors en les hores punta dels caps de setmana i no son conscients de que, com en el cas dels hotels, lo important es tenir un percentatge d’ocupació alt durant tot l’any i això no es fàcil d’aconseguir si no es té una bona localització.

Fa poc la Generalitat va reconèixer a la Federació Catalana de P&P i quasi paral·lelament es constituïa la Federació Internacional, de la que Catalunya és membre fundadora. Què significa pel P&P aquest reconeixement i en que afectarà a l'aficionat el fet de tenir una Federació de P&P?

Són dos temes molt importants però diferents tot i que han coincidit en el temps.

Pel que fa referència al reconeixement com a federació pensem que era un pas difícil paro necessari per a deixar clara la identitat del pitch and putt a Catalunya. Com associació privada i a criteri inclús dels organismes esportius catalans es pot dir que ja acomplíem amb la normativa esportiva requerida per tot esport i teníem una experiència de gairebé quinze anys de funcionament diguem que acceptable. Però ens faltava el “segell” de reconeixement dins del mon esportiu. Ens referma, per tant, la nostra identitat com a activitat esportiva independent de qualsevol altre i ens obre un ampli ventall de possibilitats d’assessorament i també, fins a cert punt, de recolzament econòmic. El jugador es sentirà més segur perquè darrera del que fem com a federació hi ha el control dels organismes públics que regulen l’esport a Catalunya.

La constitució de la federació internacional (FIPPA) ha estat també un pas fonamental per refermar la identitat del pitch and putt i això a nivell internacional. Es cert que Irlanda té una llarga historia i que la EPPA ja porta anys funcionant però faltava l’organisme mundial i ara el tenim.

El que l’ACPP formés part com a una de les entitats fundadores de la EPPA i ara la FCPP ho sigui de la FIPPA i que, a més, en els propers anys en tinguem la Secretaria General es un reconeixement al potencial del pitch and putt a Catalunya i, a la vegada, ens dona també molta força i credibilitat, apart de que també ens en podem sentir orgullosos. La realitat es que som un dels pocs esports en els que Catalunya forma part d’organismes internacionals i per tant té dret a competir amb una selecció pròpia. I tot ho hem aconseguit amb un esforç continuat i uns mitjans propis.

Dos temes que preocupen a l'aficionat: preus (la famosa dita d'en Martin "el p&p a l'abast de tothom" fa temps que trontolla) i presència als mitjans (tret de la Copa del Món, el P&P és el gran absent). Com pensa encarar la Federació aquests dos punts?

Amb tots els respectes, penso que la frase d’en Martin es compleix al menys en molts casos. Intentaré raonar aquest punt de vista, tot i respectant el que puguin tenir altres sobre aquest tema tan important.

Greenfees de dilluns a divendres (en la majoria de camps pels voltants dels 10 euros) i de cap de setmana (20 euros). Si els comparem amb el cost d’altres activitats esportives semblen correctes. De fet, en molts casos han augmentat menys que el cost de la vida si considerem els preus de fa deu o dotze anys. I, el que es més important, permeten que la majoria de camps tinguin un benefici a final d’any que diria que es lògic i en cap cas excessiu si tenim en compte les inversions i les despeses anuals.

Concursos. Aquí sí que hi ha de tot i coincideixo, com a jugador, en que en alguns casos els greenfees son alts si pensem en la relació qualitat-preu. Però el jugador sempre es lliure d’escollir. Pensem que per exemple aquest mes d’abril hi ha hagut 95 concursos…Sempre es pot trucar abans d’apuntar-se i demanar informació.

Què passarà ara amb la Federació? La majoria de tornejos seguiran essent tornejos dels camps i per tant la ACPP podrà fer el que ha fet fins ara: aconsellar, advertir, demanar, fer pressió… però la decisió econòmica final la tenen les empreses. La Federació sí que podrà intervenir i posar condicions pel que es refereix a tornejos oficials (concretament els campionats de Catalunya) i en aquest sentit ja s’estan estudiant fórmules per abaratir el preu a pagar pels jugadors, dins d’uns límits diguem “equilibrats”.

Pel que fa referència a la premsa, es veritat que som gairebé 12.000 jugadors i que hi ha mesos, com aquest abril, on hi ha gairebé 8.000 participacions en tornejos, però tot i els esforços que s’han fet, ens costa molt desvetllar l’interés dels mitjans de comunicació. Els “media” no tenen gaire interès pels esports amateurs i no olímpics. De totes maneres, pensem que tot el que es va fer durant la Copa del Mon i, sobretot, amb la continuïtat dels programes de televisió Forat 18, aniran creant un interès cada dia més gran pel nostre esport. De totes maneres, malgrat els esforços que s’han fet i es seguiran fent, em sembla que la millora serà lenta. I agrairíem tot tipus de idees per a intentar que no sigui així.



Fins aquí la primera part de l'entrevista mantinguda el passat mes de Maig amb el President de la FCPP.

Per primera vegada i donada la importància dels temes tractats, l'entrevista amb el President de la FCPP la presentarem en dues parts, ara la primera i a principis de Juliol la segona.