L'entrevista



Josep Mª de Anzizu i Furest va néixer a Barcelona l'1 de Maig del 1933.
Des de ben jove ha tingut tres grans aficions: els esports, els viatges i una predisposició a organitzar.

Ha estat membre de la Junta Directiva de l'ACPP des del seu inici i en l'Assemblea constitutiva de la FCPP (octubre del 2005) va ésser elegit President per quatre anys. Recentment ha estat anomenat Secretari General de la FIPPA (Federation of International P&P Associations).

 

Golf i Pitch&Putt, dos esports que haurien d'anar del braçet, estan enfrontats. Perquè?

No diria que “el golf i el pitch and putt estàn enfrontats”. Apart de la problemàtica que hi ha a Espanya i a França, entre el golf i el pitch and putt hi ha hagut sempre i segueix havent-hi una bona relació.

En els paisos anglosaxons, on hi ha una molt més gran llibertat i flexibilitat associativa a nivell esportiu, no solen haver-hi problemes quan una nova modalitat agafa importancia i s’organitza paral.lelament a una altre diguem que tradicional. Aixó es el que va passar fa uns quaranta o més anys amb el pitch and putt a Irlanda. Acceptació de la independencia del nou esport, respecte mutu i col.laboració ocasional.

A altres paisos la reacció es diferent. Quan una nova modalitat esportiva es comença a desenvolupar al marge d’una altre més important, al principi no se li fa massa cas pero després les relacions no solen esser fàcils. Pensem en el futbol sala i el futbol, el paddle i el tenis etc. L’esport principal no vol perdre el control (ni els diners).

Nosaltres varem desenvolupar el pitch and putt seguint el model irlandés i demanant –i obtenint- relacions d’amistat i col.laboració amb la Federació Catalana de Golf. Tot va anar molt bé (per a tots) i podriem dir que “anavem de bracet”, inclós en les primeres reunions que varem tenir conjuntament amb la Secretaría de l’Esport per a iniciar el tràmit de demanar constituir-nos en federació. Pero tot va cambiar gairebé de sobte quan varem arribar als 10.000 jugadors ( uns deu anys o més després de la nostra constitució com associació independent). Aleshores, la RFEG va obrir els ulls i va decidir que, a Espanya, el pitch and putt tenia que estar controlat per les estructures del golf. Es com si un grup de persones haguessin anat construint un edifici des de zero i un bon dia, quan l’edifici ja comenta a fer goig, vinguin uns “parents” llunyans i et diguin que no es teu i que els hi has de regalar… Varem intentar explicar –amb l’ajut de la federació catalana de golf- qué passava a nivell internacional, quina experiencia teniem, quins eren els resultats positius de la col.laboració entre la FCG i la ACPP… El diàleg no va esser possible i inclús la RFEG va obligar a la FCG a rescindir l’acord escrit que tenia amb l’ACPP. A partir d’aquí la RFEG ha començat a organitzar tornejos a diferents camps arreu de l’Estat i a menysprear fins a cert punt la nostra organització i realitat (recordeu la frase “el Pitch and putt catalán es una ciudad sin ley” que va apareixer en la revista Golf Senior i que inmediatament va esser objecte d’una serie de protestes escrites per part dels jugadors seniors catalans). Cal dir que la Junta Directiva de l’ACPP –i ara de la Federació- ha adoptat una postura de “no beligerancia” i inclús ha reiterat el seu desig de mantenir una bona relació amb el golf.

De fet i també de dret penso que l’escenari en un futur inmediat serà la coexistencia d’un “p&p-golf” a nivell estatal i el nostre p&p a Catalunya. Per la nostra banda farem els posibles per mantenir un bon contacte amb la FCG i per seguir lluitant per un model estatal d’acord amb el que es seguéix en altres paisos i es racomana a nivell internacional. Es evidentque no ho tindrem fácil pero també es pot tenir l’esperança de que, algun dia, s’imposi el model que es seguéix a nivell internacional i que, penso, es millor per a desenvolupar l’esport. Aixó es el que dic en una recent entrevista per a la revista GOLF SENIOR.

ACPP (Associació Catalana de P&P) i FCPP (Federació Catalana de P&P)... Entitats “separades” o “barrejades”?

Legalment son entitats independents i les competencies d’una i altre estàn ben diferenciades segons el conveni que darrerament varen aprovar les dues assemblees. En termes generals, podriem dir que la federació ha de controlar la vessant esportiva oficial i la associació la empresarial.

Al mateix temps, s’han de tenir en compte que en aquests moments es donen varies circunstancies. Hi ha una gran majoria de tornejos que son dels camps i aquests seguiràn essent gestionats per l’ACPP, al igual que la gestió del handicap (que va esser objecte d’una “derrama” extraordinaria per part dels camps i es propietat dels mateixos) i la homologació de les instalacions. A nivell internacional, la Federació es la que representa el pitch and putt català en la FIPPA (en la EPPA consta com a fundadora la EPPA i de moment seguirà així).

En un primer periode se'ns ha aconsellat fer una “transició” sense gaires canvis per asegurar un bon funcionament de l’esport en general. Es també per aixó que s’ha acordat que la gestió de la federació estigui –durant els propers dos anys- a càrrec de l’ACPP mitjançant un contracte de prestació de serveis.

Cal dir que l’ACPP hagués pogut desenvolupar un projecte d’instalacions amb objectius únicament recreatius (com ha passat en algun pais en concret) pero des de molt aviat a Catalunya es va optar majoritariament per desenvolupar la vessant esportiva i intentar fer l’esport assequible a tothom. Els resultats han sigut bons tan per als propietaris dels camps com per als jugadors i per tant es aconsellable fer tot el possible per a no “desequilibrar” el model. Si hom recull informació d’altres esports a Catalunya i del desenvolupament del Pitch and putt arreu d’Europa es fa evident que el nostre cas es excepcional.

Dit aixó, es evident que hi ha aspectes que s’han de millorar molt i que les coses aniràn camviant tan a nivell dels clubs com a nivell de les relacions federació-associació. Pero penso que a tots ens interessa que el procés de canvi sigui “evolutiu” i no “revolucionari”.

Parlem de futur. Quins són els principals objectius que s'ha proposat com a President de la FCPP a curt i mitjà termini?

En l’Assemblea de la Federació vaig proposar fer énfasi, en els propers dos o tres anys, en les següents arees :

* Organització i reglamentació esportiva

Tot i que hi ha bastant de fet, en aquests propers anys hem d’acabar de posar les bases de l’esport. En aquests moments hi ha diverses comissions que treballen en els esborranys de reglamentacions que afecten a la qualitat dels camps de joc i la seva futura homologació, arbitratjes, disciplina esportiva, comités de competició etc. En la Assemblea ja es van aprovar el Reglament de Handicap, el de la Comissió Esportiva i el de la Comissio Assessora.

* Equilibri entre els interessos dels propietaris de les instalacions i els jugadors

L’aspecte a que em referia abans. Sabem que aquest equilibri entre els propietaris de les instalacions i els jugadors d’una federació determinada es sovint difícil i aixó ho hem vist parlant amb la Secretaría de l’Esport i també amb els responsables d’altres federacions catalanes que, a vegades, tenen dificultats serioses per trobar instalacions on jugar els campionats oficials. Nosaltres voldriem esser una excepció en aquest sentit i demostrar que es possible trobar solucions interessants per a tots, com ha sigut fins ara en lineas generals.

* Professionalització més complerta de la gestió

Inicialment alguns dels propietaris dels camps –començant per en Martin al principi- ens hem fet càrrec de la gestió tan institucional com esportiva, amb l’ajuda de jugadors que voluntariament col-.laboraven en tasques concretes. Aquesta situació ha anat camviant a mida que s’ha anat incrementant el numero de llicencies i l’ACPP (entitat no lucrativa financiada pels camps i els jugadors) ha disposat de fons per poder pagar a personal administratiu i darrerament a professionals a temps parcial. Hem de continuar en aquest camí i assegurar que en una propera fase la gestió diaria estigui a càrrec de professionals sempre, com es llògic, sota les directrius de la Junta Directiva. Tot i aixó la col.laboració de voluntaris seguirà essent indispensable, tal com passa en tots els esports aficionats.

* Continuitat de la politica economica conservadora que hem seguit fins ara i que ens ha permés sobreviure i desenvolupar-nos pels nostres propis mitjans

Tots coneixem casos en que els clubs o les federacions esportives tenen problemes de tipus econòmic ja sigui per manca d’ingressos o per gestió inadecuada. No es el cas nostre i sabem que la Secretaría de l’Esport va valorar aquest fet molt positivament. Hem de continuar amb una gestió diguem que “conservadora” com fins ara. Si venen subvencions per temes concrets, millor. Pero l’objectiu ha d’esser, com aquests darrers anys, l’autofinanciació. Es el que ens dona seguretat i ens permet esser independents.

Potser per alguns aquests objectius poden semblar poc ambiciosos. En moments com aquest ens podriem deixar emportar per l’entusiasme i esser més “agosserats”pero l’experiencia de bastants anys en la gestió d’empreses i organismes sense ànim de lucre em diu que hem d’esser prudents i tenir en compte que estem en un moment en que l'important es assegurar una base ferma per al p&p català. En el desenvolupament de les organitzacions hi ha etapes i nosaltres estem, encara, en la inicial. N’hem d’esser conscients i treballar amb sentit comú i a la vegada perseverancia. Pot semblar que no fem res “espectacular” ni potser mai sortirem en cap foto… pero –pensant sempre en el benefici col.lectiu- es el que penso que hem fet fins ara i ens toca seguir fent durant uns anys més.

Per acabar, què li diria a una persona que no coneix el P&P per què s'animi a provar-ho?

Dependria de la edat i característiques de la persona de que es tracti. Penso que en molts casos podem practicar varios esports a la vegada pero que l’activitat principal ha d’adecuar-se a la nostra manera de ser, a la nostra constitució, a la nostra edad i també als nostres objectius personals. Jo mateix vaig jugar al futbol força seriosament fins els 32 anys i després vaig dedicar-me molt al tennis tot i practicant alters esports com el muntanysme i la vela lleugera amb menys intensitat. Cap als 50 anys el golf –i darrerament el pitch and putt- han passat a esser el meu “esport principal”. Ha sigut un transit que fa bastante gent i que a mi m’ha anat molt bé.

Si un noi o noia son molt competitius, tenen condicions i els agrada, el pitch and putt es un esport que tot just comença i on tenen moltes possibilitats d’arribar a “esser algú”. El mateix ha succeit en altres esports. Fa anys, la majoria dels nens jugavem només al futbol i els pocs que es van especialitzar en un altre esport han arribat lluny. El mateix pot passar amb el p&p.

Per a la gent “gran”, el pitch and putt permet fer exactament i d’una manera “divertida” el que els metges et diuen que has de fer: caminar un parell d’hores a l’aire lliure, intentar tranquilitzar-te, fer vida social etc etc Es un esport “ideal” per a aquestes edats i la prova es el gran número de seniors que hi juguen.

Per la gran majoria dels homes i dones en edat de treballar (25 anys en endavant) el pitch and putt els permet, en poc temps i per no masses diners, practicar un esport no violent en plena natura. Un esport que, además, ajuda a desenvolupar l’autocontrol, el “joc net” i la humilitat, caracteristiques importants en el mon d’avui…

I a tots –grans i petits- els diria que aquest es un esport molt especial, on qualsevol pot destacar i on, a Catalunya, entre tots hem anat creant un ambient obert, amistós i simpàtic on molta gent de moltes edats s’hi pot trobar a gust.

En Joan Perich ho ha dit molt millor en unes frases que considero molt encertades:

« Des dels escacs, no s’ha inventat un esport més universal que el Pitch and Putt. L’avi et pot apallissar per molt fort i alt que siguis. La mestressa de casa repta al director de banc, i tots dos son superats per un vailet de 10 anys que pateix per traginar la bossa.

Els clubs de Pitch and Putt s’han convertit en un punt de trobada de la societat catalana. I la diferència més notable queda al parking, on uns venen amb carrosses d’or i altres de llauna. De portes endins, l’heroi pot ésser qualsevol. Sense limitacions de cap tipus. »

El que sí es segur es que si un noi, una noia, uns joves o uns “avis” es decideixen a provar-ho i començan a formar part d’aquest “petit mon” que entre tots hem anat creant, no serà fàcil que ho deixin.

Som ja molts els que estem “enganxats” al p&p i ens ho passem bé participant en els concursos, consultant els resultats sovint poques hores després de la seva finalització, celebrant els exits de la nostra selecció, comentant i sug.gerint millores de tot tipus…

I som cada dia més –propietaris de camps, jugadors, tècnics, professionals- els que voluntariament ens hem compromés a fer tot el posible per a que aquesta situació continui i millori. Tindrem encerts i tindrem desencerts, prendrem decisions que a alguns els semblaràn errònies o poc “transparents” i que agradaràn a altres, tot aixó es llògic tractant-se d’un col.lectiu tan nombrós i heterogeni. Pero us puc ben bé assegurar que la gran majoria de nosaltres hi posem la nostra millor bona voluntat i experiencia i que ens motiva, per sobre de tot, l’intentar aconseguir que el resultat de la nostra gestió sigui positiu per a tots els components d’aquesta ja gran familia del Pitch and putt català.

I voldria aprofitar per dir finalment que, al menys mentre jo tingui la responsabilitat de presidir la federació, les portes continuaràn estant obertes a tots els que s’animin a col.laborar positivament–ja sigui amb una critica constructiva des de fora o millor encara amb la seva contribució personal des de dintre- en aquesta tasca co.lectiva.



L'entrevista amb el Sr. Josep Maria de Anzizu es va realitzar el passat mes de Maig per correu electrònic. Previament vaig tenir el plaer de dinar-hi un parell de vegades per exposar-li la meva idea i les preguntes que se li formularien. Voldria remarcar que no va refusar cap de les questions plantejades, fins i tot en va proposar unes quantes de molt interessants.
Per evitar malentesos he respectat fil per randa les respostes que s'han fet, faltes d'ortografia incloses... ;)