L'entrevista



En Marc va néixer a La Cellera de Ter un 2 de setembre del 1979 i viu actualment a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà).
Va començar a jugar al P&P a l'edat de 19 anys a Solius, juntament amb seus pares, grans aficionats a aquest esport.

En Marc està considerat un dels millors jugadors de la història del P&P català i és l'únic jugador que pot presumir de ser Bicampió del Mon.
Treballa a l'Administració Autonòmica i li agrada la tranquil·litat i la bona companyia

 

Campió de Catalunya Absolut 2003, Campió del Mon el 2004 amb Catalunya a Sardenya i aquest any 2006 Campió de Catalunya Absolut, Matx-Play i Campió del Mon amb Catalunya a Teià... Quan has arribat a la Lluna com a jugador de P&P, quins altres reptes poden quedar?

Bé, el primer que m'agradaria dir és que encara no sóc del tot conscient del que he guanyat, l'alegria dels primers moments es transforma posteriorment en escepticisme i desprès penses: "Nano, has guanyat tots aquests campionats?"... i poc a poc per les moltes felicitacions de la gent i la molta alegria dels que t'envolten habitualment t'ho vas creient i finalment penses: "Potser sí que has fet alguna cosa gran". Resumint, que encara ara no sóc realment conscient de tot el que he guanyat i el que significa.

De totes maneres crec que encara em falta moltes coses per aprendre, de la gent amb qui jugo sempre pots treure quelcom de positiu, coses noves cada dia, experiències i molts detalls que em fan créixer com a jugador cada dia més i així, com preguntaves abans, poder aconseguir els meus reptes imminents, que són bàsicament poder mantenir-me entre els millors jugadors i poder estar sempre lluitant per un campionat important. Guanyar o no ja depèn de molts petits detalls, però crec que l’important i el meu repte és intentar conservar el meu nivell de joc, la capacitat de concentració, la mentalitat guanyadora, la il·lusió per aquest esport i l'afany de victòria. A nivell material sí que el que em faria il·lusió guanyar algun Europeu i un campionat de dobles amb en Jordi Saborit. També si és possible algun Rànquing (tot i que abans de guanyar això m'agradaria més aconseguir els altres objectius).

Recordes quan vas agafar per primer cop un pal de P&P? Explica'ns per sobre els teus començaments, amb quin handicap vas començar a jugar, la teva progressió,...

Mira, els meus inicis amb el món del golf i el P&P van començar al voltants de l´any 1997 quan jugava a futbol amb l'equip del meu poble, normalment els matins, i aprofitàvem les tardes per anar amb la colla d'amics al Golf Costa Brava a buscar boles, vendre-les i fer algun caleró... Però un bon dia un company arriba amb un pal (ferro 5) i la pilota de futbol. Després de la clàssica recerca de boles ens vam posar al tee del forat 14 del Costa Brava on, mentre esperàvem algun "client", agafàvem aquell ferro 5 i fèiem concursos a veure qui llençava la bola més lluny. Al poc temps aquest petit joc ja no ens satisfeia tant com els primers dies i vàrem canviar el destí dels nostres diners. Ara els utilitzàvem per anar a un camp petit que hi havia a la zona de Solius i que et deixaven jugar sense que tenir un handicap!!

Al cap d'un temps, ja als inicis de l´any 1998, vaig afegir-hi un dia al meu pare (la mare va començar uns anys més tard), a en Vito (un bon amic) i els vaig dir: "Això és el que fem amb els amics alguns dies a les tardes" i els vaig portar a Solius. Vàrem estar una bona temporada al camp de practiques tirant boles. Desprès ja ens vam animar més i vam treure´ns el handicap amb el Paco Marquez i si no recordo malament al meu pare li van donar 18, a en Vito també 18 i a mi 8. Anava molt apurat en aquells temps per complir-lo, bé com ara, vaja...

Desprès d'aquests inicis, vaig jugar el meu primer campionat a Solius. Sortia del tee del 3 amb un tal Edu Roman i un altre tal Jordi Cantó (algú els coneix?). Uns 6 mesos més tard es va jugar el III Campionat de Catalunya a Solius (ja era hcp 2.5) i afortunadament vaig poder acabar tercer desprès de fer 57, 52 i 56. Aquell any va guanyar en Juan Martinez i segon va quedar un tal Jordi Saborit. Aquest resultat va incentivar-me molt i vaig començar a jugar més freqüentment, sempre acompanyat pels meus pares i en Vito. I mira, anar fent anar fent fins ara…

Molta gent es pregunta si estàs tot el dia amb els pals i jugant sense parar per poder tenir aquest nivell de joc. Quan de temps li dediques al joc normalment a la setmana? Segueixes algun tipus d'entrenament específic? Algun cop se t'ha passat pel cap que podries haver tingut possibilitats al golf professional?

No, de jugar evidentment que jugo però depèn molt de les setmanes i dels meus horaris a la feina. I sobretot depèn dels campionats. Quan tinc algun campionat important o algun que m´agradaria guanyar normalment vaig a jugar més. Et podria dir que durant tot l'estiu per exemple vaig anar a jugar tres cops només, però el setembre i anava uns 4 cops a la setmana fent volta i mitja (venia el campionat de Catalunya Matx Play).

El meu entrenament es molt senzill, és simplement jugar amb els meus companys de cada dia i intentar que no hem guanyin. També és cert que l'última setmana abans d'un gran campionat passo a veure el meu amic Putting Green i m'hi quedo mitja horeta cada dia per intentar agafar sensacions. Fora d'això poca cosa més.

Evidentment que quan t'arriben els èxits a nivell del P&P penses en "que passaria si me´n vaig a jugar a golf". La veritat és que el golf m'encanta però per jugar-hi necessites dedicar més hores i jugar molt en un camp. Així doncs el tema està en que ara mateix disfruto jugant el P&P i m´agradaria fer possible un dels meus somnis que seria poder disputar una "Ryder Cup de Pitch &Putt" i aconseguir definitivament que el nostre esport sigui més reconegut del que és ara mateix, que pogués professionalitzar-se i que els espònsors entressin en el nostre mon. Per tant, el golf jo diria que em queda força lluny.

A casa teva no ets l’únic "crack" del Pitch and Putt. La teva mare Núria Dalmau és una de les millors jugadores de Catalunya, i el teu pare Frederic també es hàndicap positiu. Com expliques aquest fenomen? És una qüestió genètica?

Certament és un cas força curiós que tota una família estigui en aquesta situació. És una sort que a tots en agradi practicar el mateix esport i que sigui el P&P, ja que és ideal per practicar-lo en família amb amics o amb qui sigui. És un esport en que les dones, les persones grans, els joves i les persones adultes poden jugar i competir uns contra els altres sense grans diferències. També hi ha ajudat que tan la meva mare, com el meu pare i com jo hem aconseguit un nivell maco de joc. Com bé dius la meva mare és una de les millors jugadores de Catalunya i el meu pare un handicap positiu i un gran jugador.

Diuen que arribat a un cert nivell tècnic el que diferencia a un bon jugador d'un d'excel·lent és la part psicològica, la part mental del joc. Et consideres un jugador fort mentalment? Fas servir algun tipus de tècnica psicològica per afrontar una competició important?

Si, la veritat és que jo crec que un del punts més forts que tinc es la capacitat de concentració - mentalització que fa que en els moments importants pugui donar el millor del meu joc. Sense dubte el factor psicològic és dels pilars on es recolza el meu joc, per mi és importantíssim, fins i tot diria que forma part del 70-80% d´un jugador de golf. Suposo que molts jugadors creuen que un bon swing és la base de tot... En part tenen raó però també els diria que es pot tenir un gran swing però si per que sigui fas un doble bogie i no tens la capacitat de superar-ho t´acabes enfonsant. En canvi, si ets un jugador fort psicològicament ets capaç de sobreposar-te per aconseguir dos birdies i poder superar positivament aquesta situació. És un petit exemple que espero que sigui entenedor. També dir que en la modalitat matx-play la part mental és bàsica per poder guanyar molts partits.

Si. Per alguns els pot semblar un xic estrany, però en una de les concentracions de la Selecció Catalana en Xavi Ponsdomènech em va explicar una manera de preparar camps i competicions importants. A mi em funciona molt bé si no puc jugar molt aquella setmana o si no puc entrenar al camp i és relativament fàcil, només has de perdre entre 5 i 10 minuts al dia.
Es tracta del següent: una vegada has jugat al camp en qüestió i al vespre abans d´anar a dormir hem de memoritzar cada un dels forats amb els seus perills i imaginar el cop que s'ha de fer. Tots 18, un a un. D'aquesta manera aconsegueixes interioritzar més el forat i quan et trobes en el moment de jugar el forat en el campionat, sembla que no però els tens entrenat.
No sé noi, us pot semblar estrany però hi ha jugadors professionals de golf que ho fan servir i a mi em va molt bé. Espero que si algú ho proba li funcioni.

Parlem de material. Tens preferència per algun tipus de bola o de pal? Alguna mania que es pugui explicar? Canvies gaire sovint o ets dels que porten tota la vida amb els mateixos? Amb quin material jugues habitualment?

No sóc molt maniàtic amb els pals ni la bola , els que em coneixen ja saben que les meves boles no són normalment les més noves i netes del món, però jo sempre els contesto que "aquestes són les que estan ensenyades". Em passa igual amb els pals, només he tingut dos jocs: uns que em van costar 7.500 pessetes tot plegat (7, 8, 9, PW i SW) i els que tinc actualment. Porto un Wedge de 58º Titlest, un altre de 52º i un joc Ping. El meu putter és el primer que vaig tenir, un Ping. El millor de tot és que tot i els anys que té, encara fa birdies!!!

Què canviaries o milloraries del P&P actual per fer que creixés més encara?

Bé, una de les accions que jo sense cap dubte faria seria la de suprimir o modificar el Rànquing actual per un altre sistema que faciliti a la gent el jugar un campionat important, com ara un Rànquing provincial o un sistema semblant. Crec que el sistema actual fa que grans jugadors, per la molèstia de fer molt quilometres, de no ser professionals del p&p i de tenir una família, optin per no participar en una competició d'aquestes dimensions.

Per acabar, una sèrie de preguntes curtes:

- El millor camp de P&P on has jugat. Solius.
- La millor targeta de campionat que has fet. 8 sota a Solius. I fora de campionat, 11 sota a Platja d'Aro i a Solius.
- La pitjor volta que recordes. Segur que moltes, però per sobre de 70 crec que mai.
- Un cop que no oblidaràs mai. El meu primer cop, quan vaig tocar el cartell del tee de l'1 de Solius situat al costat de l´estora.
- A quí evitaries sempre en un Matx-Play? No sé si dir a tothom o a ningú, el MP és una modalitat que pots guanyar o perdre amb qualsevol.
- Que costa més de guanyar, l'absolut o el Matx-Play? Les dos coses costen moltíssim però són diferents, en una has de ser molt constant i regular i a l'altre has de ser molt agressiu i estar molt concentrat.
- Una parella per un Foursome decisiu. Jordi Saborit.
- Una parella per un Fourball amistós. Molts, començant per familiars, amics del club i amics del mundillo del P&P.
- Un consell pels qui volen arribar on ets tu. Que juguin, disfrutin molt i que no s'enfadin, que com més t'enfades pitjor jugues!



L'entrevista amb en Marc es va fer via correu electrònic a mitjans del mes d'octubre del 2006. Parlar amb en Marc és molt fàcil i de ben segur que podríem emplenar fulles i fulles d'anècdotes, consells i experiències acumulades al llarg d'un munt d'anys a l'èlit... Per motius obvis ho he resumit tal i com ho veieu. Malgrat tot, crec que teniu al vostre abast el pensament i la forma de fer d'un autèntic Campió, probablement el més gran que ha donat el Pitch&Putt català. Gaudim-ho.