L'entrevista



En Francesc va néixer un 9 de Juliol de 1957 a Santa Coloma de Farners, on viu actualment.
El futbol i la música (discjockei) eren les seves aficions més importants de jove. Va descobrir el P&P amb un amic que el va portar a jugar a Franciac.

Excelent jugador (hcp positiu) sól recorrer la majoria de camps de P&P de casa nostra.
A part de propietari d'un P&P en Francesc és Director Comercial de Meccanocar Espanya, una multinacional italiana.

 

Ets un del propietaris del P&P Fornells, un dels recorreguts construïts els darrers anys a casa nostra. Explica'ns com va néixer l'idea i que va motivar que us decidíssiu a invertir en el P&P?

Com quasi be varen començar tots. Jugadors amb l'il.lusió de tenir un camp propi i, a més, en un negoci que semblava molt atractiu. Jo i altres companys estàvem planejant fer un camp en un terreny que un amic meu ens cedia quan vàrem contactar amb dues persones que ja havien engegat el projecte a Fornells de la Selva i que havia quedat paralitzat. Com que la situació del camp de Fornells era molt millor que la nostre inicial, vàrem decidir revifar el projecte.

La societat està molt sensibilitzada amb tot el relatiu al consum d'aigua i a l'elitisme que rodeja a l'esport del golf i de retruc al p&p. Des del P&P que es fa per canviar aquesta percepció?

És difícil canviar-la quan la classe política i els mitjans de comunicació aprofiten la polèmica o el debat per treure'n rendiment propi. I aixó, mediàticament, ens fa molt mal. Una noticia, un comentari o un article a qualsevol mitjà de comunicació ens retrasen la nostra feina pedagògica de molts mesos.
De totes maneres, però, cada vegada veig més cura en l'enfocament de la qüestió per part d'uns i d'altres; i, de retruc, crec que la majoria de la ciutadania cada vegada és més comprensiva i veu amb més claredat els beneficis que aporta el nostre esport a la societat en general i que la repercussió sobre el medi ambient és molt menor del que algun col·lectiu vol fer creure.
La nostra força ha de ésser l'augment continuu de jugadors. Quan una persona vegi que un familiar, un company seu, un veí, etc., practica el nostre esport aquesta imatge de l'elitisme desapareixerà.

L'aficionat té l'imatge, equivocada potser, de que un camp de P&P es un negoci rodó. Pots explicar-nos quines despeses teniu en una instal·lació com la vostra?

Més que rodó jo diria que és un negoci ovalat. Si jo tingués ara, en efectiu, els diners que va costar la meva inversió al P&P Fornells, no els dedicaria a invertir en un altre camp.
Les despeses més fortes son les de personal. En un camp de P&P hi ha de treballar, entre manteniment i administració, cinc persones mínim. A més, la maquinària és molt cara i el preu del material de manteniment i de decoració del camp és elevat.
I tan important com les despeses és la falta d'ingressos que comporta el fet de ser una activitat a l'aire lliure: hi ha molts aspectes com la fred a la part central de l'hivern, la canícula al pic de l'estiu, les inclemències del temps: pluges, neu, glaçades, vent, etc., que fan baixar la quantitat de practicants. I a més, durant cinc mesos, entre que fins a mig matí no ve de gust jugar-hi i a les sis ja es fosc, l'horari queda molt reduït.

Quan en Martin va importar aquest esport a Catalunya es va crear l'ACPP, Associació privada que engloba als camps de p&p. Posteriorment es va passar a l'UCPP (Unió de Clubs) i finalment s'ha constituït la Federació Catalana de P&P. Des de la perspectiva del propietaris, com veieu aquesta progressiva transformació del nostre esport?

La transformació ha estat d'una lògica continuada. I amb la sort de tenir una referència en el seu creixement: el golf.
Crec que l'A.C.P.P. ha fet una tasca primordial i sensacional. Amb prudència i sentit comú. Pas a pas. Creant i modificant, sempre amb consonància a cada situació i moment.
Amb la constitució de la Federació Catalana de Pitch & Putt hem completat, tal com diria el nostre admirat president, Josep Mª Anzizu, el trípode. A partir d'ara la F.C.P.P. -una de les potes del tripode- ha d'agafar l'iniciativa principal, regular i ordenar la activitat esportiva i/o competitiva, la social, d'organització i de desenvolupament en l'àmbit nacional i d'iniciativa i suport a la resta dels Estats, inclòs l'espanyol. Les altres dues potes, els camps i els jugadors, hem de continuar, cada una en el seu destacat paper, fent l'esforç de unió i recolzament. Aquesta unió entre les tres parts es la màxima fortalesa del nostre esport.

El vostre camp està al terme municipal de Fornells de la Selva. Quin tipus de relació teniu amb el Consistori Municipal? Heu contactat amb ells per tal de donar a conèixer el p&p al municipi?

Immillorable. La col·laboració de l'Ajuntament es destacable. I formem part del col·lectiu d'agrupacions socials i esportives del poble. La col·laboració es mútua i n'estem molt satisfets.

Com veieu el futur del p&p en general? Creieu que algun dia el p&p estarà al mateix nivells d'altres esports amb més tradició (Futbol, basquet, handbol, etc..)?

El futur el veig bó si tots continuem units i en la mateixa direcció. La base es sòlida. Continuarem creixent amb associats i/o practicants per que es un esport amb gran atractiu i la gran forma de crear adeptes, que es el boca-orella, es la més efectiva. Jo crec que dintre pocs anys estarem entre els cinc primers esports de Catalunya, en nombre de participants. Però tenim núvols a sobre nostre que hem de tenir presents...

Quins núvols a sobre nostre hem de tenir presents?

Entre d'altres dos: Una, l'afany inversor del sector immobiliari que pot alterar el binomi de relació jugador-propietari, un dels secrets de l'èxit del P&P català. I ll'altre, la més important, la posició de la R.F.E.G. en el tema dels camps de par 3. Pressionarà a les Federacions Territorials i, de retruc, als camps de golf per la construcció o adaptació a les seves instal·lacions d'aquests tipus de camps. I organitzarà proves i campionats. A Catalunya som forts però em fa por que la resta d'Espanya, per desconeixença, s'imposin aquests tipus de camps. I la pressió sobre la FCPP cada vegada serà mes forta.

I com creus que haurem d'afrontar-ho?

Doncs, seguint amb el que es fa ara. Augmentar el número de nacions que formen la FIPP i recolzar la construcció i assessorament de nous camps de pitch and putt arreu de l'estat espanyol que s'acullin a la nostra normativa.
I crec que amb una filosofia que recomanada fa un temps per l'ACPP, acceptada per la majoria, i encara no la hem aplicat: Eliminar la paraula GOLF del nostre esport.
Donar a entendre, de fet i de paraula, que el nostre esport es el Pitch & Putt. No es Golf, encara que tinguem moltes coses en comú.

A part de propietari, ets jugador. Com veus tot això des de l'altre bàndol?

M'encanta, sobretot, el que, encara que cada vegada siguem més associats, no perdem les relacions com a persones i esportistes. Jo també soc jugador de golf. I quan jugo un torneig només conec els quatre que juguen davant meu i els tres que fan partit amb mi, i als de la categoria "sorteig". La majoria de jugadors fan la partida, entreguen la tarja i se n'en van. Potser per el sistema de joc i per les dimensions físiques dels camps no tenen la comunicació que tenim els pitchandputteros. Aquesta comunicació també implica més participació organitzativa, el que em sembla fantàstic.

En la part esportiva, l'augment continuat del nivell de joc. Potser el tema de una nova reglamentació de l'atorgament i modificació dels handicaps i una reglamentació especifica sobre aquest apartat de les competicions tipus EPPA, serien les dues situacions a analitzar. Però estic segur que la Comissió Esportiva ja ho està fent.



L'entrevista amb en Francesc es va fer a principis d'octubre del 2006 per correu electrònic. Crec que el punt de vista del propietari de camp és bàsica per poder saber que pensa una part importantíssima del P&P de casa nostra, la dels empresaris que arrisquen el seu patrimoni per invertir en un sector no gaire ben vist per la societat en general. De ben segur que si tots són com en Francesc, podem estar ben tranquils que tenim camps per molts, moltíssims anys.