L'entrevista


La primera aparició oficial de la Selecció Catalana de Pitch&Putt es va produir el 1997 en un match amistós contra Irlanda que es va disputar a Solius. En van formar part, entre altres, JM Anzizu, Joan Martínez, Jordi Saborit, Jordi Torrent i l'Andreu i en Marc Perez, oncle i nebot respectivament.
A partir d'aleshores s'ha participat a tots els Europeus i Copes del Mon disputats. Als Europeus els resultats han estat els següents: 4arts a Anglaterra'99, 2ons a Lloret'01, 2ons a Irlanda'03, 3ers a Holanda'05 i 2ons a Italia'07. A la Copa del Mon aquests: 1ers a Italia'04 i 1ers a Teià'06.
Actualment la Selecció Catalana és la Campiona del Mon i la Sots-Campiona d'Europa i podem dir, juntament amb Irlanda, que tenim els millors jugadors del mon de Pitch&Putt.
El Seleccionador Català és en Xavier Ponsdomènech.

Marc Lloret Dani Coleman Jordi Serra Salva Garangou
Marçal Moré Joan Perich Dani Giménez Marc García-Pinto

Quins creus que són els punts forts i els punts dèbils del teu joc ?

Marc Lloret. Punts forts, jo diria que no destaco més en un aspecte del joc que en un altre, sí que et puc dir que potser en la faceta mental sóc força fort i això fa que el meu joc sigui millor i més consistent.

Dani Gimenez. Sóc un jugador que sempre intento estar al màxim de concentrat amb el partit que estic jugant i per tant, sóc molt autocritic amb mi mateix per tal de millorar cada dia. Un punt fort és el swing que tinc molt estable i el putt que tambe em defenso be. Si t`he de dir un punt feble reconegut, es la sortida de bunquer, sempre la vull ajustar tant que em costa medir la força... (aixo que quedi entre nosaltres...jejejejeje ).

Joan Perich. Potser el meu punt fort sigui el caràcter. Difícilment em dono per vençut, i això ajuda a vegades. El débil passa per inseguretats técniques que hauría de treballar i no ho faig prou.

Marçal Moré. Com a punt fort, crec que sÓc un jugador molt competitiu. Guanyar sempre és l'objectiu i en match-play crec que aquesta és una de les claus. A més, com tots, quan noto que impacto bé la bola, que cauen els birdies, agafo moltíssima confiança fins el punt de sentir que no tens límits. Però aquest és el meu gran defecte. No soc gens amant del camp de pràctiques ni del putting green; quan tinc uns minuts prefereixo fer quatre forats. Ets sents bé i ara jugues la bola així, ara aixà i quan menys t'ho esperes comencen a sortir boles mal tocades, bogueys, etc. i ho tornes a perdre tot de la nit al dia. Ara mateix estic treballant fort per eliminar aquest punt però també sé que d'aquí quatre dies sortirà una altra cosa i ja hi tornem a ser. Però això és el que m'enganxa d'aquest esport. Cada dia és diferent.

Salva Garangou. Crec que els meus punts fort son la passió que hi poso en el joc així com la meva mentalitat guanyadora, un punt dèbil seria que no practico tot el temps que desitjaria.

Jordi Serra. Sempre es difícil valorar-se a un mateix, sobretot les virtuts. Com a punts debils es que soc masa perfeccionista i amb el meu swing tant "especial" ... no tinc manera d'arreglar-lo, és com una obsessió. Com a punts forts diria que és l'entusiasme que hi posso en aquest esport, les ganes de jugar i jugar, és que no em canso mai. També sóc una persona molt metódica, m'agrada tenir-ho tot controlat, programar la setmana, els dies d'entrenament, etc.

Dani Coleman. Crec que el meu punt fort és que no em poso nerviós ni quan em mira molta gent, al contrari, em motiva molt més. En canvi, el meu punt dèbil són els putts curts...

Marc Garcia. Punt fort? He practicat molt el cop de sortida, el tinc molt sincronitzat i això em dóna molta seguretat. Per contra amb el putt, sobretot quan en fallo algun de senzill, em costa molt tornar a agafar-hi confinaça.

 

A quin camp de casa nostra t'agrada més jugar, i perquè?

Marc Lloret. Personalment m´agrada jugar en camps tècnics, com Platja d´Aro. Dos camps ja tancats com la Garrotxa o Solius també eren especialment agradables de jugar per mi. Crec que aquests camps petits i tècnics són més l'esencia del P&P i el que ens fa diferenciar-nos d´un altre esport com és el Golf.

Dani Gimenez. A casa nostra, a Catalunya, hi ha molts camps que m'encanten per diferents motius, pero et diré alguns. En primer lloc està el sempre mitic camp de Solius, que la majoria de jugadors de la Costa Brava vàrem tenir els nostres inicis. Després està el camp del P&P Platja d'Aro pel seu tracte, Gualta, Mas Gurumbau, Roc3, Hcp1,... i no voldria deixar-me cap.

Joan Perich. M'agraden tots. Tots els camps tenen el seu angel, la seva personalitat. Si un camp es troba en bones condicions, mai defrauda.

Marçal Moré. Reconec que no he visitat massa camps ja que l'any passat va ser el primer any que seguia el rànquing fins al final i només corria per camps propers. M'encanta Papalús per exemple. Imagino que quan arribes a un cert nivell tens ganes a enfrontar-te al camp més díficil que coneguis i intentar guanyar-lo. A simple vista no sembla un camp difícil però els resultats parlen per si sols. També tinc molts bons records de Lleida i de Mas Gurumbau. Crec que el bon estat d'un camp és el que pesa més a la balança. Però per damunt de tots Solius s'emportava la palma tant per història com per situació com per la seva gent. Sens dubte una grandíssima pèrdua.

Salva Garangou. El camp que més m´agrada és Mas Pages, segurament perquè va ser allà on vaig iniciarme en el pitch&putt, és un camp tècnicament difícil i sempre has de lluitar contra ell. En l´actualitat jugo al costat de casa meva, en el Camp de Castelló D´empuries que és com un jardí de lo cuidat que està.

Jordi Serra. El camp on jugues habitualment és el camp que t'agrada més, normalment, i també els camps on has fet bons resultats o els camps on has jugat algun aconteixement especial, per mi els camps que m'agraden més són el Hcp1, el Tenis Mora, el Papalus, Platja d'aro i Teià.

Dani Coleman. Solius, sense cap mena de dubte. Era un gran camp, ho tenia tot, forats tècnics, llargs, curts,... el millor camps on he jugat.

Marc Garcia. Fornells. Allà hi vaig tot sovint a practicar i és per mi el millor camp de Catalunya. A més, hi tinc molt bons records ja que hi vaig aconseguir guanyar l'Absolut l'any passat.

 

Alguna mania quan jugues que es pugui explicar?

Marc Lloret. Manies poques. El que si procuro i és quasi una mania és arribar al camp amb força temps d´antelació.

Dani Gimenez. Manies sempre en tenim, ja sigui jugant, treballant,..., pero una que sempre faig es posar la bola, ja sigui en el tee o en el green, de la mateixa manera, aixi em dona seguretat. Una altre que es mes tonta, es que sempre em preparo la roba el dia avanç i miro que no em falti res.

Joan Perich. No m'agrada menjar mentre jugo, i beure, gaire bé tampoc. No sé perqué. A vegades jugo amb l'Anzizu, i no para de menjar, jajaja...

Marçal Moré. Segurament que més d'una però l'única de la que en sóc conscient és la d'alinear la marca de la bola amb el forat a l'hora de patejar. A més t'ajuda amb l'alineació i el fet de veure la bola sempre igual em dona una sensació de confiança i de rutina, dos punts que considero importantíssims a l'hora d'intentar embocar.

Salva Garangou. Una mania seria portar sempre la bossa a l´espatlla esquerra i deixar la bossa a l´esquerra del tee de sortida.

Jordi Serra. De les que es puguin explicar, uff d'acord, doncs n'explicaré una: quan jugo partits important m'agrada sempre jugar amb una gorra vermella, aquest dissabte la portaré segur. La veritat es que no tinc cap més que jo recordi.

Dani Coleman. No en tinc cap.

Marc Garcia. Sempre vaig amb el mateix aregla-piques i quan patejo coloco la bola amb el logo seguint la linea cap el forat.

 

Segons la teva opinió, quin és el millor jugador de P&P de Catalunya?

Marc Lloret. Bé, a Catalunya crec que no podria dir un jugador en concret. Per a mi hi ha un grupet de jugadors de molt nivell, entre ells tots els que estem ara a la selecció...

Dani Gimenez. En aquesta pregunta et diré que ho tinc molt clar, el numero 1 sense cap dubte és en Marc Lloret per palmarès i per tot el que a significat pel nostre esport, pero jo personalment tinc dos jugadors que tambe em valen com a nº1 que son en Dani Stuart Coleman i en Fernan Cano Martos. Tots tres son grans jugadors i ho mes important, grans persones.

Joan Perich. Suposo que va a temporades. Hi ha 4 o 5 jugadors que en funció de l'estat de forma, o de si entrenen fort, poden ser els millors. Però abans, quan no s'entrenava tant, jo admirava molt a Ginés Fernández, a Juan Martínez. Potser perque varen ser els primer ídols.

Marçal Moré. Aquesta és una decisió complicada. Em quedaria amb el swing i la tranquilitat de l'Alan Weir, quin tros de persona, la constància d'en Jordi Serra, l'esperit de competició d'en Dani Coleman o d'en Marc Lloret per exemple. Si m'hagués de quedar amb un segurament escolliria a en Marc. D'apariencia tranquila però sempre a clavar-la. A més, segurament és el més complert en tots els aspectes i el seu palmarés, simplement, envejable. Ets un crack nano!!!

Salva Garangou. Es molt difícil anomenar un jugador, en el llarg del temps he conegut grandissims jugadors de Pitch&putt . De totes maneres els meus amics son els millors jugadors perquè amb ells gaudeixo de aquest esport.

Jordi Serra. Aquesta pregunta està xupada, actualment el millor jugador de P&P de la historia es en Marc Lloret, es el jugador més complert, el jugador 10. També tinc una admiració especial per en Fernando Cano, és un fora de serie.

Dani Coleman. Per mi el jugador més complert és en Paco Salido. Després tenim una sèrie de grandíssims jugadors, però com en Paco cap.

Marc Garcia. Actualment en Marc Lloret, sobretot per qualitat i palmarés.

 



Moltes gràcies a tots!

L'Entrevista amb la Selecció és materialment impossible, això és evident. Com que no podia anar un a un a tots els jugadors que han estat seleccionats alguna vegada (més de 80 jugadors!) he aprofitat que un bon amic (al qui admiro) ha estat seleccionat per defensar a Catalunya al match amistós amb Irlanda per demanar-li que faci arribar les preguntes a la resta de jugadors. I aquest és el resultat. Serveixi aquesta modesta entrevista per homenatjar a tota al gent que, un moment o altra, han tingut l'honor de defensar els colors d'aquesta samarreta.

Les fotos les he aconseguit de la plana de la FCPP (www.pitchandputt.cat), de la EPPA (www.pitch-putt.info) i la FIPPA (www.fippa.net).