L'entrevista


En John Manning va neixer a Cork (Irlanda) a mitjans del 1959. Casat amb Caitriona, actualment viu a Glasnevin, al nord de Dublin prop de l'aeroport.

Treballa com Corredor d'Assegurances. Li agrada el Pitch and Putt, el Golf (va arribar a handicap 10), el futbol, els esports Gaèlics Irlandesos i el rugby. Disfruta escrivint (va editar la revista mensual de la PPUI durant 17 anys i va mantenir la plana web de la PPUI durant 7 anys), la música, el cinema, el teatre, els mots encreuats i la ràdio (va informar sobre el Pitch and Putt a la ràdio Irlandesa durant onze anys).

Avui és el Secretari General de l’EPPA i el Secretari General Assistent de la FIPPA. Prepara el web de la FIPPA i ajuda en Renze Hasper amb el contingut del web de l’EPPA.

 

Irlanda és on va neixer l'esport del Pitch&Putt. Pels qui no coneixen la veritable història del P&P, pot explicar-nos els orígens d'aquest esport al seu país i el seu desenvolupament fins al dia d'avui ?

La competició organitzada del P&P va evolucionar al comptat de Cork, Irlanda als anys 1930. L’esport es va extendre ràpidament a la resta d’Irlanda mitjançant els esforços d’alguns pioners visionaris.

El desenvolupament sostingut va començar al comptat de Cork el 1937. El mèrit es dóna al Sr. W.A. Collins, en aquell moment el Director del Banc Nacional de Cork. Fountainstown és una petita vila a la vora del Port de Cork, a unes 10 milles de la ciutat. Era una destinació popular de vacances. El Club Esportiu de Fountainstown en la dècada de 1930 tenia tres pistes de Tennis, un Putting Green de 18 forats, un camp de Croquet, una xarxa de Cricket, un parc per canalla i un Pavelló. El gran número de membres que utilitzaven constantment el putting green van suggerir-li al Sr. Collins la possibilitat d’un camp de Pitch and Putt. En el termini d’un any, Fountainstown tenia un camp de Pitch and Putt de 9 forats.

L’inici de la Segona Guerra Mundial el 1939 significava, inevitablement, restriccions de viatges i raccionament. Molts cotxes van sortir de la carretera, així que viatjar a camps de golf era difícil. Amb una demanda militar molt forta per acer i goma, els pals de golf i les boles quasi no es subministraven durant i després de la guerra. En aquest ambient, va florir el joc curt. Centenars de persones de totes les edats disfrutaven del P&P a Foutainstown i ràpidament es va extendre a la ciutat de Cork, on es construïen camps als clubs de tennis (Altona), a terrenys de fàbriques (Millfield), al jardí del darrera de casa d’un entusiasta (P.J. Bell, Woodvale) i als terrenys esportius dels Barracons de l’Exèrcit (Collins).

Al principi de la dècada de 1940, l’Associació de Turisme Irlandesa va enviar representants en un tour d’inspecció dels camps de Cork amb vistes de desenvolupar l’esport a complexes de platja i altres (cosa que van fer ràpidament a Tramore i Killarney). Els polítics parlaven amb molt d’entusiasme sobre el potencial de l’esport, ja que es requeria molt poc terreny per un camp i que el joc era a l’abast de la butxaca del ciutadà mig.

A Cork, a la trobada inaugural el desembre de 1944, es va fundar la Unió Amateur Irlandesa de P&P sota la presidència de W.A. Collins. El quarter general de la unió era a Cork. Es va escriure una Constitució i també unes regles provisionals per poder jugar competicions. Dos de les Copes que van ser presentades per la incipient Unió – la “Day Cup” o Copa del Dia (pel Campionat d’Irlanda de P&P) i la Copa Elvery (pel Campionat d’Irlanda de dones de P&P) encara es juguen a la PPUI d’avui. Els campionats de P&P d’Irlanda per Homes i Dones es van jugar el 1946. Els fundadors del joc miraven al futur tot i que encara només tinguéssin alguns pocs clubs.

El Sr. W.A. Collins va marxar a viure a Dublín i la seva influència va fer que apareguéssin més camps a la costa est. El primer camp a Leinster va ser Ferrard, prop del Club de Golf Baltray al comptat de Louth. El joc va créixer ràpidament a Leinster i la província est es va moure per muntar la seva pròpia organització el 1954 – l’Associació Nacional de Pitch and Putt.

Delegacions de les dues organitzacions (sud i est) es varen trobar al club Hillview el 1960. La primera trobada va acabar amb un acord per establir un sub-comitè conjunt de les dues organitzacions per escriure una Constitució detallada per una unió conjunta, per veure i fer recomanacions en totes les àrees de diferència i proposar els arranjaments necessaris pels quals la unitat es pogués assolir. La feina de la sub-comisió es va acabar el Juny de 1960. La primera Convenció de la Unió Irlandesa de P&P es va fer Diumenge dia 9 d’Octubre de 1960. Tenia 42 clubs afiliats – 28 a Leinster i 14 a Munster. El primer conjunt de regles es van produïr el 1968.

El desenvolupament de Clubs va succeïr de maneres diferents:

  • Grups de les comunitats fundant una activitat d’oci local.
  • Fàbriques que construïen un camp dins dels seus terrenys.
  • Seccions esportives i socials de companyies que fundaven camps.
  • Camps construïts en terrenys sobrants adjacents a camps de futbol/rugby/GAA (Gaelic Athletic Association).
  • Camps construïts als hospitals com a centre d’oci per pacients i personal.
  • Societats sense camp que muntaven un club utilitzant un camp comercial.
  • Camps que començaven com a centres comercials amb green-fee i on més tard s’hi formava un club.
  • Centres recreatius muntats per ajunta.ments urbans o comptals
  • Camps dins de complexes de l’exèrcit.

L’oficina Central de la PPUI es va establir durant els 60 i operava des d’unes instal.lacions al carrer South Frederick, Dublín. El 1972, va canviar al carrer Suffolk durant dotze mesos abans de moure’s a Shandon Gardens 7, Dublin. La oficina central es va desplaçar el 1990 (degut al l’increment constant en el nombre de jugadors i camps) després que la PPUI va aconseguir espai al House of Sport (la Casa de l’Esport), una edifici d’oficines per organitzacions més petites d’esports nacionals, proporcionat pel Consell Irlandès d’Esports. Des de llavors, de nou gràcies a la visió del Consell Irlandès d’Esports, la base administrativa de la Unió és a un complexe modern d’oficines a Park West 12, Dublín.

El 1991, la Unió va nomenar un Administrador de Desenvolupament a temps complert. Avui dia la PPUI té en plantilla a 3 persones a temps complert, que s’ocupen de les operacions del dia a dia de la Unió. Els tornejos majors han estat una realitat a Irlanda durant dècades. L’esport disfruta d’una gran afició amb molta gent assistint als grans events, que són coberts per ràdio i televisió.

Des de que en Martin Whitelaw va construïr a Solius (Catalunya) el primer camp de P&P, aquest esport ha experimentat un espectacular creixement (més de 34 camps i més de 15.000 federats). Com es valora el creixement del P&P a Catalunya en el seu país? Quins creu que han estat els factors determinants per aquest èxit sense precedents ?

Hi ha un número de factors clau. Primer, Martin Whitelaw, el fundador, és un home de gran visió i empenta. La seva determinació per triomfar i superar obstacles va preparar el camí per altres.

Una oportunitat social i cultural era madura per ser capitalitzada. El golf normal era elitista al vostre païs. Els catalans volien jugar a activitats relacionades amb el golf i va aparèixer el Pitch and Putt, un esport a preus assequibles i ben organitzat a l’abast de la mà. Els vostres camps són dissenyats amb molta bellesa, molt ben situats i mantinguts. Els propietaris són emprenedors empresarials i creatius. El vostre clima és meravellós. Això permet jugar tot l’any. A en Martin se li van ajuntar alguns pioners entusiastes erudits. La plana de la FCPP està mantinguda de manera coherentment i excel.lent, així com ho és la teva pròpia brillant web i les altres relacionades amb P&P. Es va establir un sistema de handicap molt lògic i senzill des del principi. Totes les vostres idees de desenvolupament com els rànquings, estructures de competició, publicaciones i similars estan planificats amb cura i executats amb eficiència i inventiva. Les bones instal.lacions de cases club i zones de pràctica mostren que el Pitch and Putt representa un paquet social complert, abans, després i durant la pràctica del joc. Un patriotisme i un orgull Català ferotges en els vostres esforços van significar que l’element internacional de l’esport hagi estat molt important en el vostre desenvolupament.

El vostre Secretariat dirigit professionalment és la cobertura del pastís.

Irlanda i Catalunya principalment han estat els principals impulsors de la creació de l'EPPA i la FIPPA, els organismes internacionals que cuiden del P&P a Europa i al Mon respectivament. Vostè forma part d'ells en representació de la Federació Irlandesa. Pot dir-nos quins projectes de futur s'han previst a mig i llarg termini? Hem de ser optimistes?

Sens dubte hem de ser optimistes! No tinguis por. Aquest fantàstic esport nostre està esdevenint global! A curt termini, desitgem desenvolupar l’actual Campionat Europeu d’Equips i Copa del Món organitzant-los tant eficientment com poguem. Llavors volem continuar encoratjant el desenvolupament del P&P facilitant Opens internacionals i partits amistosos internacional entre països. Ens encantaria veure un programa d’events internacionals per a sèniors.

Planegem capitalitzar les recentment publicades regles FIPPA formant àrbitres de P&P qualificats en tots els països membres. Constantment estem alerta a noves oportunitats de desenvolupament. Canadà i Xina ja són part de la FIPPA. Làtvia i USA se’ns uniran en breu. Portugal i Pakistan potser no trigaran gaire. Fernando Morgado està ocupat amb el desenvolupament a Llatinoamèrica i esperem formar l’equivalent Sud-Americà de l’EPPA el 2010. Ens encantaria incloure el P&P als Special Olympics. No costaria gaire ja que vam ser un esport d’exhibició als Jocs Mundials del 2003 però necessitariem que els altres països donéssin suport a Irlanda.

El desenvolupament d’Australàsia/Àsia i eventualment d’Àfrica és un altre projecte clau per nosaltres. Volem maximitzar les oportunitats que ens permet la plana de la FIPPA i millorarla contínuament. La FIPPA voldria subministrar un successor a la World Interclub League. Contínuament estem examinant oportunitats de software, tals com Skype i video conferències per fer reunions, web cam per cobertura de tornejos, mètodes electrònics de pagament per entrada de campionats i transferències de diners, etc.

Un objectiu a llarg termini seria un sistema de handicap comú en tot el món del P&P. Això no és realista a l’actualitat però ho serà al futur. En última instància, desitgem tenir un programa d’Esponsorització i Màrketing complert pel P&P. Planegem afiliar la FIPPA a la GAISF (General Association of International Sports Federations) quan la FIPPA tingui prous membres associats. D’aquí un temps creiem que hi haurà un procés d’ofertes per tornejos, degut al gran interès per part de diferents empreses. També contemplem competicions Júnior i de Dones a nivell mundial i continental.

Irlanda disposa probablement del millor equip del Mon i ha gaudit de jugadors legendaris en l'esport del Pitch&Putt. Pot explicar-nos quins són aquest jugadors i els seus mèrits?

Irlanda ha produït molts, molts bons exponents de l’art del Pitch and Putt.

Segurament no n’hi ha hagut cap millor que en Ray Murphy, sobretot quant a acumulació de títols. Ningú a la història ha guanyat més campionats individuals Irlandesos que l’estrella de Templebreedy. Guanyador del Matchplay Irlandès el 1998 i el Strokeplay del 2001, ara ha guanyat els últims quatre títols Matchplay i Strokeplay seguits – l’anomenat “doble doble”, cosa a la que cap altre jugador ni tan sols s’hi ha acostat mai. Està clar que Murphy també ha aconseguit molt en events d’equip – ha ajudat Cork a guanyar set títols Inter-Comptats i posseeix dos medalles de campionats d’Equips Europeus.

La llegenda de Stackallen, Sean Downes, va emergir a l’escena nacional del Pitch and Putt com a membre de l’equip juvenil de Meath que va perdre un play-off contra Cork, al campionat Nacional Juvenil Inter-Comptats del 1981 a Parteen. Downes era a l’equip de Meath que va acabar segon davant Cork de nou l’any següent a Athgarvan abans de finalment acabar al costat guanyador a Athlone el 1984. El 1987, Sean s’havia graduat a les files dels adults i va jugar al primer equip de Meath que va guanyar per primer cop el campionat Masculí Inter-Comptats (que es va jugar a Glenville). Va tornar a guanyar dos anys més amb Meath el 1996 i 1998.

La última dècada del mileni va veure Sean Downes passejar-se com un colós pel món dels campionats individuals nacionals de P&P. Als títols de Matchplay el 1992 (a Royal Meath) i el 1995 (a Cloghogue) s’hi intercalen els títols Strokeplay del 1993 (a Irish Ropes) i el 1994 (a St. Patrick’s). Un tercer títol Strokeplay a Royal Meath fa tres anys van significar que Sean es va unir a Kevin Dogers (i ara a Ray Murphy) dalt de la la Llista d’Honor Strokeplay de tots els temps. El seu 132 total va igualar el millor resultat acumulat en campionats de tots els temps. Sean Downes va guanyar el Matchplay Nacional (1992) i el Strokeplay Nacional (2005) al mateix camp – cap home ho havia aconseguit abans. La diferència de 12 anys entre el seu primer títol Matchplay i els últims aconseguits, és la més llarga de la història. La diferència de set cops que va aconseguir Sean per guanyar el 2005 és el marge més gran mai aconseguit en una victòria. En Sean conserva el resultat agregat més baix pels formats de campionat de 36 i 54 forats.

Gus Carolan, que va començar jugant amb l’equip de Glennane i posteriorment es va passar a Lucan, va guanyar el campionat Matchplay a Portmarnock el 1968, havent estat subcampió en el Strokeplay a Ierne el 67. Després va guanyar consecutivament les corones Strokeplay a Mellows el 1974 i a Seapoint el 1975. Encara era prou bo per guanyar a uns quants jugadors sel.leccionats en el Talbot Challenge Matchplay especialment televisat al camp de P&P R.G.S.C. el 1983.

Kevin Rogers (Portmarnock) va ser indubtablement el jugador dels seixantes. Va guanyar els campionats Nacionals Strokeplay de 1962 (a Rocklodge a la seva primera visita al camp), 1965 (a Hammond Lane) a 1967 (a Ierne). També va ser subcampió al campionat inaugural Matchplay Nacional de la PPUI.

En Joe Fitzgerald de Waterford va guanyar el 1977 i el 1981 els campionats Matchplay junt al campionat Strokeplay del 1982 a Pfizer. Alguns observadors mantenen que el seu resultat de 91 a Cloghogue al campionat Inter-Comptats del 1982, sense have vist mai el camp abans, va ser la millor volta mai jugada.

David Hayden, que llavors jugava a Old County va ser indubtablement el jugador dels vuitantes amb una victòria Strokeplay a Portmarnock el 1987 i dos corones Matchplay consecutives, a Lucan el 1988 i a Lakeside el 1989.

Sean Harkins ara del R.G.S.C., anteriorment del Shandon, I.G.B, St. Bridget’s i Ryston és el tres cops guanyador del campionat Nacional Matchplay (a R.G.S.C. el ‘86, a Cement el ’91 i a Lakewood el ’99). Amb una carrera duradora, també va ser subcampió a Collins el 1995 en el Campionat Nacional Strokeplay de 1995.

Molts diuen que hi ha molt pocs amb el toc carismàtic de Joe Doyle (Carrigaline), guanyador de tres campionats Nacionals Matchplay entre 1969 i 1972.

En Michael Forrest (Rocklodge/Carrigaline) segurament mereix ser el jugador dels 70s degut al seu únic (fins als heroismes de Ray Murphy) doble Matchplay/Strokeplay el 1976. El misteri és per què aquests van ser els únics dos títols Nacionals del mestre de Cork. El 1983, va ser sub-campió en els dos campionats (davant els seus paisans de Cork – John O’Leary en el Matchplay i a Donal Long en el Strokeplay). També va perdre la final del Matchplay de 1987 davant Johnny Campbell Senior.

Altres jugadors fantàstics que jo he vist són T.J. O'Riordan (Rocklodge), Liam O'Brien (Douglas), el capità del primer equip que va jugar contra Catalunya, en Frank O’Donoghue de Templebreedy, Anthony Malone (Lucan), Darren Collins (St. Anne’s), el parell de Collins, John Walsh i Chris Scannell i Derek Courtney (Glenville).

Sobre les dones, una jove Clare Foley del club Woodvale a la ciutat de Cork va guanyar el campionat Nacional Femení Matchplay al camp de Plunkett a The Curragh el 1963. Més tard aquell any, va afegir la corona del Strokeplay Nacional Femení a Rocklodge. Quan va guanyar el seu últim títol Matchplay a Collinstown el 1977 (ja com a Sra. Clare Keating), havia amassat no menys de catorze títols nacionals, un rècord meravellós que potser no s’igualarà mai, i encara menys millorar. La llegenda de Cork es va embutxacar vuit campionats Matchplay i sis medalles d’or Strokeplay a més de perdre dos finals Matchplay i acabar dos cops segona en el Strokeplay. En tres ocasions (’63, ’64 i ’73) na Clare va fer el doblet Matchplay i Strokeplay el mateix any. Va guanyar tres títols Strokeplay seguits (’63-’65) i tres títols Matchplay seguits (’75-’77).

Geraldine Ward de Portmarnock és la superestrella moderna del Pitch and Putt femení. Si algú pot superar els rècords de Clare Keating, serà Geraldine Ward. Geraldine va aconseguir tres títols Matchplay successius dos cops (’84-’86) I (’92-’94). La Geraldine finalment va igualar el rècord de la Clare Keating de vuit campionats Nacionals Matchplay a Stackallen aquest any. Durant molts anys na Gerladine només tenia una corona Strokeplay que va guanyar a Listowel el 1994 però en temps recents, ha afegit uns altres campionats Strokeplay (2003, 2004 i 2007) per acumular un total actualment de dotze. Na Geraldine també té el rècord de número d’aparicions amb victòria al campionat Inter-Comptats. La seva victòria amb Dublín a Glenville el 2004 va ser la seva onzena medalla de campions Inter-Comptats. També ha estat prominent en l’escena internacional.

Teresa McGuigan de Shandon va guanyar vuit títols Nacionals, quatre Matchplays i quatre Strokeplays. També va ser sub-campiona en ambdós Matchplay i Strokeplay en nou ocasions. Cinc d’aquests segons llocs van ser contra Clare Keating, així que si la virtuosa de Woodvale no hi hagués estat, na Teresa hauria guanyat molts més títols nacionals. Però la veritat sigui dita, la rivalitat entre Clare i Teresa era el que atreia més en el Pitch and Putt femení durant els anys seixanta i setanta. Eren dues jugadores a qui totes les altres miraven i provaven d’emular. La Teresa també va guanyar tres campionats Matchplay consecutius els anys ’65, ’66 i ’67, així com va tenir sis aparicions Inter-Comptats per Dublín.

Margaret Hogan (Tullamore) té un rècord sorprenent en campionats nacionals. Ha guanyat tres Matchplays junt amb quatre Strokeplays. Increïblement, també ha estat set vegades sub-campiona als Matchplay Nacionals junt amb uns altres sis segons llocs en els Strokeplay Nacionals. Té un altre rècord interessant. Ha guanyat campionats nacionals en quatre dècades diferents. Quina constància més meravellosa.

El regnat d’Ann Ginnane al capdamunt del P&P femení va ser breu però durant un temps als inicis dels vuitanta, abans del seu retir prematur, va ser la jugadora a guanyar. Strokeplays consecutius a Athlone (1980) i a Fermoy (1981) i un altre campionat Strokeplay a Lakewood el 1983.

Mildred Murray (Shandon) va guanyar tres campionats Nacionals Matchplay ('78, '79 i '81) a més d’un segon lloc al campionat Strokeplay del 1977. Com l’Ann Ginnane, el breu i brillant domini de la Norma O’Brien va acabar per un retir prematur de l’escena competitiva. Norma va fer el doblet Matchplay/Strokeplay el 1991 i va afegir un altre campionat Strokeplay el 1992 a casa a Douglas. També va perdre contra Geraldine Ward en una final Matchplay memorable el 1993.

La tristament desapareguda Peggy Campbell (descansi en pau) va ser la reina indiscutible del Pitch and Putt els primers dies del nou mil.leni. Peggy va guanyar el Strokeplay nacional el 2001 i va afegir el Matchplay i Strokeplay un any després, per guanyar tres títols Irlandesos seguits. La seva actuació per guanyar el Strokeplay del 2001 no serà mai oblidada. El seu acumulat de 28 sota par en tres rondes representa el total més baix de la història dels campionats.

Altres grans dones jugadores són les joves estrelles de St. Bridget, Bernadette Coffey, Marian Byrne, i Chrissie Byrne. Marian ha guanyat quatre títols nacionals adults, un Strokeplay i tres Matchplays. Bernadette té tres títols adults per afegir als seus tres campionats femenins infantils Strokeplay, mentre que la Chrissie ha guanyat tres títols Irlandesos, el Strokeplay el 2005 i els Matchplay el 2003 i el 2006.

Podria explicar-nos quins objectius i quines activitats desenvolupen des de la Federació Irlandersa de P&P (PPUI)? Quants clubs en formen part?

La Unió Irlandesa de Pitch and Putt és l’organisme que governa l’esport amateur del Pitch & Putt a Irlanda i està compromesa a promocionar i desenvolupar el P&P com a esport competitiu i recreatiu per gent de totes les edats. Hi ha aproximadament 125 clubs afiliats amb aproximadament 12.000 membres en 19 comptats. La PPUI acull campionats i competicions a nivell Nacional i Provincial amb cada Comitè Comptal (o Regional) que organitzen campionats a les seves àrees respectives. L’Oficina Central de la PPUI administra els centenars de campionats i competicions obertes que es juguen cada setmana de la temporada. Manté la base de dades central de handicaps i el registre dels seus membres. La PPUI constantment busca maneres d’enaltir el Pitch and Putt.

La seva definició de principis és :

  • La PPUI acull a tots, respectant gènere, raça, habilitats i edat
  • La PPUI creu en el fair play i el respecte de les normes
  • La PPUI dóna suport i implementa el Codi d’Etica i Bona Pràctica per l’Esport pels Nens a Irlanda tal com ha estat publicada pel Consell dels Esports
  • La PPUI condemna la pràctica del dòping en l’esport i donem suport a les proves anti-dòping i les iniciatives educacionals del Consell dels Esports
  • La PPUI està totalment compromesa al fort aspecte social del nostre esport

Els objectius principals de la PPUI són:

  • Tenir una estructura lleugera i eficient
  • Augmentar constantment els ingressos mitjançant esponsorització, màrketing i altres medis
  • Enaltir la imatge del nostre esport mitjançant qualsevol medi disponible
  • Ampliar la participació i augmentar el nombre de membres
  • Incrementar els estàndards de joc mitjançant entrenament de qualitat i altres medis
  • Continuar tenint un rol vital en el desenvolupament internacional del nostre esport
  • Buscar constantment maneres de subministrar un millor servei als membres

Alguns dels projectes actuals inclouen :

  • Organització d’escoles de Pitch and Putt
  • Assessorament de camps de Pitch and Putt en prospecció
  • Treball amb autoritats municipals per desenvolupar el Pitch and Putt
  • Promoció del Pitch and Putt amb grups afins tals com « Active Retirement » (comunitat voluntària d’ajuda a la gent gran a Irlanda), pagesia, Special Olympics i organitzacions femenines

Si un català es decideix a visitar Irlanda i volgués jugar en algun camp del seu país, quins passos hauria de fer? Imaginem-nos que aquest jugador aterra a Dublin un divendres a la tarda i torna a Catalunya el diumenge al vespre...

Realment depen si el jugador arriba en un viatge sense avís previ o si ell o ella ha contactat prèviament amb mi o amb la PPUI. Només contactant amb nosaltres primer, podem organitzar accés als clubs d’accés privat més importants al voltant de Dublin, com R.G.S.C., Shandon, Portmarnock, Glenville, Old County, Ierne, Lucan i Erin’s Isle. Perquè aquests camps estan tant plens, que els clubs només permeten accéss per jugar a aquells visitants que han reservat amb antel.lació i juguin amb un membre.

A Dublín, el viatger ad-hoc pot visitar Ring Commons a Balbriggan, així com DCBS i CPM, ambdós situats a Clondalkin. Tots tres, particularment DCBS i CPM, són molt a prop del centre de la ciutat.

També hi ha alguns camps excel.lents als comptats veïns de Dublín, Louth, Kildare i Meath. A Louth, Seapoint és un camp tipus links, mentre que Cement té una gran disseny al centre de Drogheda. Kildare té alguns camps excel.lents – tots prop del poble de Newbridge – St. Bridget’s (a 7 Km), Ryston (3 Km), McDonagh (el camp del campionat Europeu 2003 – 3 Km) i Athgarvan (5 Km). Meath té Castletown, Navan, Gaeil Colmcille a Kells i el camp coster a Laytown.



Moltes gràcies John!

Us confessaré un petit secret. Fa molt temps que volia convidar a en John Manning a "L'Entrevista", crec que la figura d'aquest irlandès de mirada ferma i decidida és un dels puntals en els que s'ha basat l'esport del P&P per internacionalitzar-se. Tothom me n'ha parlat meravelles d'en John i us puc assegurar que les vegades que he tingut la sort de coincidir amb ell i creuar quatre paraules l'impressió ha estat sempre la mateixa: Un gran home amic de Catalunya que ha fet, fa i continuarà fent una tasca importantíssima en favor del Pitch&Putt a nivell mundial. El nostre esport té molta sort de poder comptar amb ell.

La traducció de l'anglès al català i viceversa és obra del colaborador habitual de la plana i bon amic, l'Adam Segalés, al que li dec ja no un àpat sino uns quants.

Si voleu ampliar informació sobre Irlanda i el P&P podeu visitar aquests webs: