L'entrevista



Josep Mª de Anzizu i Furest va néixer a Barcelona l'1 de Maig del 1933.
Des de ben jove ha tingut tres grans aficions: els esports, els viatges i una predisposició a organitzar.

Ha estat membre de la Junta Directiva de l'ACPP des del seu inici i en l'Assemblea constitutiva de la FCPP (octubre del 2005) va ésser elegit President per quatre anys. Recentment ha estat anomenat Secretari General de la FIPPA (Federation of International P&P Associations).

 

 

Fa uns dies es va celebrar a Papendal la tercera edició de la Copa del Mon de Pitch&Putt, un esdeveniment important en el món del p&p que es repetirà cada quatre anys a partir d’ara. I a la vegada es varen celebrar les assemblees generals de l’EPPA i de la FIPPA, on els representants dels països membres d’aquestes organitzacions varen debatre un tema que té molta importància pel futur del nostre esport. Arrel de les peticions de les federacions de golf espanyola, danesa i altres, es tenia que discutir sobre la possibilitat de que els organismes internacionals del p&p acceptessin l’entrada d’entitats depenents de les estructures del golf o bé es mantenia el principi de que en tractar-se d’esports diferents això no era admissible.
Per parlar d’aquest tema i també de la vessant esportiva d’aquests dies demanem l’opinió del President de la Federació Catalana i Secretari General de la FIPPA Josep M de Anzizu.

Per què es va plantejar el tema de la relació pitch and putt-golf en aquesta reunió de l'EPPA?

De fet fa uns dos anys que la Federació Rusa de Golf ja va demanar que la seva secció de pitch and putt fos admesa a l’EPPA i se li va contestar negativament. Més endavant va ser la Federació Danesa de Golf la que va fer una petició semblant i recentment ha estat la RFEG la que ha demanat entrar en l’EPPA i la FIPPA. Unes i altres tenen seccions de p&p en les seves estructures i voldrien que el p&p estigués considerat com una “especialitat” de l’esport del golf. És una situació quelcom semblant a la que fa uns anys va passar amb el futbol i el futbol-sala. Han vist que el p&p és un esport que té èxit i voldrien controlar-lo. En el cas del p&p, a més a més, hi va haver associacions que des de fa tamps intenten barrejar el tema esportiu amb el polític pel que fa referència a Catalunya i tenien com a objectiu final el que nosaltres deixéssim de formar part de l’EPPA i la FIPPA i entrés la RFEG.

Quins arguments es van utilitzar per denegar aquestes peticions i com afectarà al p&p en general la negativa a admetre federacions de golf en les estructures internacionals de p&p?

Els arguments són clars. El p&p, com a esport organitzat, es va desenvolupar a Irlanda des de fa més de cinquanta anys i es va admetre des del principi que era un esport que es derivava del golf però que tenia característiques diferencials que justificaven que tingués una normativa i unes estructures diferents. Aquest principi el van acceptar les associacions de pitch and putt catalana, holandesa, francesa, italiana i britànica a finals dels anys noranta i el van recollir els estatuts de l’EPPA i de la FIPPA, on s’assenyala amb claredat que per a ser membre es necessita tenir una estructura jurídica independent i acceptar unes normes que en molts aspectes difereixen de les del golf. En tractar el cas espanyol, es va reconèixer l’esforç de la RFEG en desenvolupar el p&p arreu de l’estat i se li va demanar que es reunís amb l’AGEPP, l’ACPP i la FCPP per tal d’intentar aconseguir un respecte mutu i evitar en tot cas una confrontació entre els dos models. Sempre serà un tema discutible si un esport que es desenvolupa a partir d’un altre ha de formar part o no de les estructures de l’esport “original”. L’experiència internacional ha demostrat clarament que el “nou” esport es desenvolupa molt millor si té unes estructures pròpies. La realitat del p&p a Catalunya és un exemple més en aquest sentit.

Es va debatre en algun moment el tema “Catalunya-Espanya”?

Per part d’alguns membres de l’EPPA hi havia interès en fer-ho però abans de les reunions nosaltres havíem informat llargament a la majoria de delegats i havíem demanat que es separés el tema esportiu del tema polític. La majoria ho va entendre així i també va valorar el fet de que Catalunya és, actualment, el territori on el p&p s’està desenvolupant amb més força. Cal posar de manifest la comprensió i ajuda que varem rebre, una vegada més, dels irlandesos. Les votacions es varen centrar en si s’admetien o no seccions de les federacions de golf, sense entrar en altres qüestions i la majoria de les associacions van opinar que no. És evident, d’altra banda, que tots els membres de l’EPPA i de la FIPPA esperen que en un futur proper una entitat a nivell estatal espanyol -la AGEPP- pugui ser membre de les estructures internacionals del p&p tot i respectant els drets de l’ACPP i la FCPP en les mateixes. Quan es doni aquesta circumstància tindrem que coexistir l’ACPP (en el cas de la EPPA) i la FCPP (en el cas de la FIPPA) amb una associació –i potser algun dia federació- espanyola de pitch and putt. Haurem de pactar unes bases de funcionament i estic segur de que amb bona voluntat aconseguirem un compromís acceptable per a totes les parts implicades.

Fins a quin punt el Pitch and Putt català depèn dels organismes internacionals? Podríem subsistir sense formar part de l’EPPA i de la FIPPA?

No tinc dubtes de que podríem subsistir però penso també que la vessant internacional és un aspecte que s’ha anat convertint en important per a molts jugadors i per al col·lectiu en general, a part de d’interès que té per a les nostres autoritats esportives. Hem de pensar que avui dia el p&p és un dels pocs esports on Catalunya forma part dels organismes internacionals i té una selecció pròpia. Això ens permet que els nostres esportistes puguin participar sempre en les millors competicions internacionals. És l’objectiu que qualsevol federació o organització esportiva voldria assolir. De totes maneres i valorant aquestes circumstàncies, penso que el “leit motif” o “missió” última d’un esport és ajudar al desenvolupament físic, mental i social de quanta més gent millor i en aquest sentit l’activitat esportiva que molts de nosaltres practiquem regularment gràcies al pitch and putt continuaria com fins ara.

Quin es l’escenari que preveu a futur?

Diria que cal distingir entre la situació a Catalunya, on el pitch and putt està reconegut com a esport independent i té la seva pròpia federació i la resta d’Espanya. En aquest cas pensem que hi ha l’AGEPP, entitat privada que té com objecte el desenvolupar el p&p arreu de l’estat i de la que l’ACPP en forma part. Hauríem de fer el possible perquè el model de p&p de l’AGEPP, que és el català, pogués conviure adequadament i respectuosament amb el model de p&p de la RFEG. D’altra banda haurem de veure si, a nivell internacional, altres federacions de golf segueixen interessades en controlar el p&p i formen les seves seccions. Si fos així es repetiria una situació que ja existeix en altres esports i és una dualitat d’estructures i models per a un mateix esport, tant a nivell internacional com a nivell de determinats països. Seria una llàstima però no es res gaire nou en el món esportiu.

I quin és l’escenari internacional que li agradaria veure d’aquí a 10 anys?

Jo no he estat mai un “polític” ni ho vull intentar ser ara quan tinc més de 70 anys. Sempre m’ha agradat l’esport i també sempre m’ha agradat respectar el desenvolupament diguem “natural” dels esdeveniments i de les organitzacions, siguin del caire que siguin. Amb referència a l’esport internacional he tingut present –per defensar davant dels meus col·legues de l’EPPA i de la FIPPA el dret que tenim els catalans a tenir les seves pròpies estructures de pitch and putt - una frase del fundador del Moviment Olímpic, el Baró de Coubertin: “en el món de l’esport, la geografia esportiva no coincideix moltes vegades amb la geografia politica”. L’esport és una activitat privada de lleure que es desenvolupa en un moment i en un territori determinats i a partir d’aquí es va, a vegades, estenent per altres territoris. Així han començat molts esports avui dia importants com el futbol, el tennis, el golf i molts d’altres. Primerament en un petit territori –no necessariament sobirà- i després en altres. El Pitch and Putt està encara en una fase molt inicial. S’ha desenvolupat a Irlanda i recentment a Catalunya i a Holanda, tots ells territoris relativament petits i li costa desenvolupar-se en territoris més grans. Penso que el que ajudaria més al desenvolupament del pitch and putt seria que admetéssim que diferents associacions d’un territori on l’esport té una entitat pròpia (Catalunya, Quebec, Pekin, un estat concret de Mèxic o dels Estats Units o altres) poguessin ser membres de les associacions internacionals al costat de federacions de pitch and putt que pertanyin a països sobirans. Ja sé que es difícil, probablement impossible perquè tard o d’hora vindrien els politics i les baralles per les banderes etc. etc. Però la pregunta és quin escenari “m’agradaria veure”… (Per cert que en les curses de muntanya, que es desenvolupen dins de la Federació Internacional de Muntanyisme, es permet des de fa anys que en siguin membres i competeixin equips representants de les federacions espanyola, catalana i del basca. I no passa res…)

Quin és el seu comentari sobre el resultat esportiu a Papendal?

Em sembla que el resultat es lògic tenint en compte el tipus de camp on es jugava la competició i el fet de que un dels millors equips, Holanda, jugava a casa seva, quelcom que tots sabem és fonamental en aquest i altres esports. Referent al camp, cal dir que es tractava d’un recorregut tipus irlandès amb un forat “llarg” de 67 metres, alguns de 30-40 i en total quelcom més de 900 metres i greens molt petits. Aquests tipus de camps –típics a Irlanda i Holanda- queden lluny dels màxims autoritzats en les anomenades “mides EPPA” I requereixen jugar d’una manera quelcom diferent, com repetidament diu el nostre seleccionador. Tenint en compte això, considero que els nostres seleccionats varen jugar a molt alt nivell i que el tercer lloc es molt acceptable. Per cert que Catalunya va demanar i obtenir organitzar el proper Campionat d’Europa, que tindrà lloc el 2010. Una ocasió única per intentar guanyar per primera vegada aquesta competició.

Com podem millorar el nostre nivell internacional?

Penso que si volem obtenir bons resultats a nivell internacional hauríem de fomentar una mica més les mides EPPA, quelcom que els irlandesos ens demanen any rere any amb la finalitat d’anar unificant dins del possible les normes del pitch and putt. Sóc el primer en reconèixer –com a jugador i com a co-propietari de dos camps- que el model català es força més interessant –i rendible- que d’altres i que per tant estic d’acord en que hem d’anar amb molt de compte en fer un mínim de canvis en aquest sentit. Però també penso que al igual que juguem el Matx Play i la Copa Catalunya amb mides EPPA podríem introduir-les en algunes altres competicions oficials. A nivell internacional aquesta possibilitat ens ajudaria més del que molts pensen, tan a nivell diguem “polític” com a nivell d’obtenir bons resultats. Però es clar que és una decisió que tenen que valorar i considerar els jugadors i els diferents organismes que en aquest moment regulen el pitch and putt a casa nostra.



El President de la FCPP repeteix protagonisme a la secció "L'Entrevista". He cregut interessant que el màxim responsable de la Federació ens posés al dia de l'actualitat del nostre esport, tant el que passa a casa com a fóra del nostre país. I el resultat ha estat una interessant explicació d'aspectes que tot sovint s'escapen a l'aficionat en general.