English version? Click here!
1.
Irlanda és on va neixer l'esport del Pitch&Putt. Pels qui no
coneixen la veritable història del P&P, pot explicar-nos els orígens
d'aquest esport al seu país i el seu desenvolupament fins al dia
d'avui
?
La competició
organitzada del P&P va evolucionar al comptat de Cork, Irlanda als
anys 1930. L’esport es va extendre ràpidament a la resta d’Irlanda
mitjançant els esforços d’alguns pioners visionaris.
El desenvolupament
sostingut va començar al comptat de Cork el 1937. El mèrit es dóna
al Sr. W.A. Collins, en aquell moment el Director del Banc Nacional
de Cork. Fountainstown és una petita vila a la vora del Port de
Cork, a unes 10 milles de la ciutat. Era una destinació popular de
vacances. El Club Esportiu de Fountainstown en la dècada de 1930
tenia tres pistes de Tennis, un Putting Green de 18 forats, un camp
de Croquet, una xarxa de Cricket, un parc per canalla i un Pavelló.
El gran número de membres que utilitzaven constantment el putting
green van suggerir-li al Sr. Collins la possibilitat d’un camp de
Pitch and Putt. En el termini d’un any, Fountainstown tenia un camp
de Pitch and Putt de 9 forats.
L’inici de la Segona
Guerra Mundial el 1939 significava, inevitablement, restriccions de
viatges i raccionament. Molts cotxes van sortir de la carretera,
així que viatjar a camps de golf era difícil. Amb una demanda
militar molt forta per acer i goma, els pals de golf i les boles
quasi no es subministraven durant i després de la guerra. En aquest
ambient, va florir el joc curt. Centenars de persones de totes les
edats disfrutaven del P&P a Foutainstown i ràpidament es va extendre
a la ciutat de Cork, on es construïen camps als clubs de tennis
(Altona), a terrenys de fàbriques (Millfield), al jardí del darrera
de casa d’un entusiasta (P.J. Bell, Woodvale) i als terrenys
esportius dels Barracons de l’Exèrcit (Collins).
Al principi de la
dècada de 1940, l’Associació de Turisme Irlandesa va enviar
representants en un tour d’inspecció dels camps de Cork amb vistes
de desenvolupar l’esport a complexes de platja i altres (cosa que
van fer ràpidament a Tramore i Killarney). Els polítics parlaven amb
molt d’entusiasme sobre el potencial de l’esport, ja que es requeria
molt poc terreny per un camp i que el joc era a l’abast de la
butxaca del ciutadà mig.
A Cork, a la trobada
inaugural el desembre de 1944, es va fundar la Unió Amateur
Irlandesa de P&P sota la presidència de W.A. Collins. El quarter
general de la unió era a Cork. Es va escriure una Constitució i
també unes regles provisionals per poder jugar competicions. Dos de
les Copes que van ser presentades per la incipient Unió – la “Day
Cup” o Copa del Dia (pel Campionat d’Irlanda de P&P) i la Copa
Elvery (pel Campionat d’Irlanda de dones de P&P) encara es juguen a
la PPUI d’avui. Els campionats de P&P d’Irlanda per Homes i Dones es
van jugar el 1946. Els fundadors del joc miraven al futur tot i que
encara només tinguéssin alguns pocs clubs.
El Sr. W.A. Collins va
marxar a viure a Dublín i la seva influència va fer que apareguéssin
més camps a la costa est. El primer camp a Leinster va ser Ferrard,
prop del Club de Golf Baltray al comptat de Louth. El joc va créixer
ràpidament a Leinster i la província est es va moure per muntar la
seva pròpia organització el 1954 – l’Associació Nacional de Pitch
and Putt.
Delegacions de les dues
organitzacions (sud i est) es varen trobar al club Hillview el 1960.
La primera trobada va acabar amb un acord per establir un sub-comitè
conjunt de les dues organitzacions per escriure una Constitució
detallada per una unió conjunta, per veure i fer recomanacions en
totes les àrees de diferència i proposar els arranjaments necessaris
pels quals la unitat es pogués assolir. La feina de la sub-comisió
es va acabar el Juny de 1960. La primera Convenció de la Unió
Irlandesa de P&P es va fer Diumenge dia 9 d’Octubre de 1960. Tenia
42 clubs afiliats – 28 a Leinster i 14 a Munster. El primer conjunt
de regles es van produïr el 1968.
El desenvolupament de Clubs va succeïr de maneres
diferents:
- Grups
de les comunitats fundant una activitat d’oci local.
- Fàbriques
que construïen un camp dins dels seus terrenys.
- Seccions
esportives i socials de companyies que fundaven camps.
- Camps
construïts en terrenys sobrants adjacents a camps de
futbol/rugby/GAA (Gaelic Athletic Association).
- Camps
construïts als hospitals com a centre d’oci per pacients i
personal.
-
Societats sense camp que muntaven un club utilitzant
un camp comercial.
-
Camps que començaven com a centres comercials amb
green-fee i on més tard s’hi formava un club.
-
Centres recreatius muntats per ajunta.ments urbans o
comptals
-
Camps dins de complexes de l’exèrcit.
L’oficina Central de la
PPUI es va establir durant els 60 i operava des d’unes
instal.lacions al carrer South Frederick, Dublín. El 1972, va
canviar al carrer Suffolk durant dotze mesos abans de moure’s a
Shandon Gardens 7, Dublin. La oficina central es va desplaçar el
1990 (degut al l’increment constant en el nombre de jugadors i
camps) després que la PPUI va aconseguir espai al House of Sport (la
Casa de l’Esport), una edifici d’oficines per organitzacions més
petites d’esports nacionals, proporcionat pel Consell Irlandès
d’Esports. Des de llavors, de nou gràcies a la visió del Consell
Irlandès d’Esports, la base administrativa de la Unió és a un
complexe modern d’oficines a Park West 12, Dublín.
El 1991, la Unió va
nomenar un Administrador de Desenvolupament a temps complert. Avui
dia la PPUI té en plantilla a 3 persones a temps complert, que
s’ocupen de les operacions del dia a dia de la Unió. Els tornejos
majors han estat una realitat a Irlanda durant dècades. L’esport
disfruta d’una gran afició amb molta gent assistint als grans
events, que són coberts per ràdio i televisió.
2.
Des de que en
Martin Whitelaw va construïr a Solius (Catalunya) el primer camp
de P&P, aquest esport ha experimentat un espectacular creixement
(més de 34 camps i més de 15.000 federats). Com es valora el
creixement del P&P a Catalunya en el seu país? Quins creu que han
estat els factors determinants per aquest èxit sense precedents
?
Hi ha un número de factors clau. Primer, Martin
Whitelaw,
el fundador, és un home de gran visió i empenta. La seva
determinació per triomfar i superar obstacles va preparar el camí
per altres.
Una oportunitat social i cultural era madura per ser
capitalitzada. El golf normal era elitista al vostre païs. Els
catalans volien jugar a activitats relacionades amb el golf i va
aparèixer el Pitch and Putt, un esport a preus assequibles i ben
organitzat a l’abast de la mà. Els vostres camps són dissenyats amb
molta bellesa, molt ben situats i mantinguts. Els propietaris són
emprenedors empresarials i creatius. El vostre clima és meravellós.
Això permet jugar tot l’any.
A en Martin se li van ajuntar alguns pioners
entusiastes erudits. La plana de la FCPP està mantinguda de manera
coherentment i excel.lent, així com ho és la teva pròpia brillant
web i les altres relacionades amb P&P. Es va establir un sistema de
handicap molt lògic i senzill des del principi. Totes les vostres
idees de desenvolupament com els rànquings, estructures de
competició, publicaciones i similars estan planificats amb cura i
executats amb eficiència i inventiva. Les bones instal.lacions de
cases club i zones de pràctica mostren que el Pitch and Putt
representa un paquet social complert, abans, després i durant la
pràctica del joc. Un patriotisme i un orgull Català ferotges en els
vostres esforços van significar que l’element internacional de
l’esport hagi estat molt important en el vostre desenvolupament.
El vostre Secretariat dirigit professionalment és la
cobertura del pastís.
3.
Irlanda i Catalunya principalment han estat els principals
impulsors de la creació de l'EPPA i la FIPPA, els organismes
internacionals que cuiden del P&P a Europa i al Mon
respectivament. Vostè forma part d'ells en representació de la
Federació Irlandesa. Pot dir-nos quins projectes de futur s'han
previst a mig i llarg termini? Hem de ser optimistes?
Sens dubte hem de ser optimistes! No
tinguis por. Aquest fantàstic esport nostre està esdevenint global!
A curt termini, desitgem desenvolupar l’actual Campionat Europeu
d’Equips i Copa del Món organitzant-los tant eficientment com
poguem. Llavors volem continuar encoratjant el desenvolupament del
P&P facilitant Opens internacionals i partits amistosos
internacional entre països. Ens encantaria veure un programa
d’events internacionals per a sèniors.
Planegem capitalitzar les recentment
publicades regles FIPPA formant àrbitres de P&P qualificats en tots
els països membres. Constantment estem alerta a noves oportunitats
de desenvolupament. Canadà i Xina ja són part de la FIPPA. Làtvia i
USA se’ns uniran en breu. Portugal i Pakistan potser no trigaran
gaire. Fernando Morgado està ocupat amb el desenvolupament a
Llatinoamèrica i esperem formar l’equivalent Sud-Americà de l’EPPA
el 2010. Ens encantaria incloure el P&P als Special Olympics. No
costaria gaire ja que vam ser un esport d’exhibició als Jocs
Mundials del 2003 però necessitariem que els altres països donéssin
suport a Irlanda.
El desenvolupament d’Australàsia/Àsia
i eventualment d’Àfrica és un altre projecte clau per nosaltres.
Volem maximitzar les oportunitats que ens permet la plana de la
FIPPA i millorarla contínuament. La FIPPA voldria subministrar un
successor a la World Interclub League. Contínuament estem examinant
oportunitats de software, tals com Skype i video conferències per
fer reunions, web cam per cobertura de tornejos, mètodes electrònics
de pagament per entrada de campionats i transferències de diners,
etc.
Un objectiu a llarg termini seria un
sistema de handicap comú en tot el món del P&P. Això no és realista
a l’actualitat però ho serà al futur. En última instància, desitgem
tenir un programa d’Esponsorització i Màrketing complert pel P&P.
Planegem afiliar la FIPPA a la GAISF (General
Association of International Sports Federations)
quan la FIPPA tingui prous membres
associats. D’aquí un temps creiem que hi haurà un procés d’ofertes
per tornejos, degut al gran interès per part
de diferents
empreses.
També contemplem competicions Júnior i de Dones a nivell mundial i
continental.
4.
Irlanda disposa probablement del millor equip del Mon i ha gaudit de
jugadors legendaris en l'esport del Pitch&Putt. Pot explicar-nos
quins són aquest jugadors i els seus mèrits?
Irlanda ha produït molts, molts bons
exponents de l’art del Pitch and Putt.
Segurament no n’hi ha hagut cap
millor que en Ray Murphy, sobretot quant a acumulació de títols.
Ningú a la història ha guanyat més campionats individuals Irlandesos
que l’estrella de Templebreedy. Guanyador del Matchplay Irlandès el
1998 i el Strokeplay del 2001, ara ha guanyat els últims quatre
títols Matchplay i Strokeplay seguits – l’anomenat “doble doble”,
cosa a la que cap altre jugador ni tan sols s’hi ha acostat mai.
Està clar que Murphy també ha aconseguit molt en events d’equip – ha
ajudat Cork a guanyar set títols Inter-Comptats i posseeix dos
medalles de campionats d’Equips Europeus.
La llegenda de Stackallen, Sean
Downes, va emergir a l’escena nacional del Pitch and Putt com a
membre de l’equip juvenil de Meath que va perdre un play-off contra
Cork, al campionat Nacional Juvenil Inter-Comptats del 1981 a
Parteen. Downes era a l’equip de Meath que va acabar segon davant
Cork de nou l’any següent a Athgarvan abans de finalment acabar al
costat guanyador a Athlone el 1984. El 1987, Sean s’havia graduat a
les files dels adults i va jugar al primer equip de Meath que va
guanyar per primer cop el campionat Masculí Inter-Comptats (que es
va jugar a Glenville). Va tornar a guanyar dos anys més amb Meath el
1996 i 1998.
La última dècada del mileni va veure
Sean Downes passejar-se com un colós pel món dels campionats
individuals nacionals de P&P. Als títols de Matchplay el 1992 (a
Royal Meath) i el 1995 (a Cloghogue) s’hi intercalen els títols
Strokeplay del 1993 (a Irish Ropes) i el 1994 (a St. Patrick’s). Un
tercer títol Strokeplay a Royal Meath fa tres anys van significar
que Sean es va unir a Kevin Dogers (i ara a Ray Murphy) dalt de la
la Llista d’Honor Strokeplay de tots els temps. El seu 132 total va
igualar el millor resultat acumulat en campionats de tots els temps.
Sean Downes va guanyar el Matchplay Nacional (1992) i el Strokeplay
Nacional (2005) al mateix camp – cap home ho havia aconseguit abans.
La diferència de 12 anys entre el seu primer títol Matchplay i els
últims aconseguits, és la més llarga de la història. La diferència
de set cops que va aconseguir Sean per guanyar el 2005 és el marge
més gran mai aconseguit en una victòria. En Sean conserva el
resultat agregat més baix pels formats de campionat de 36 i 54
forats.
Gus Carolan, que va començar jugant
amb l’equip de Glennane i posteriorment es va passar a Lucan, va
guanyar el campionat Matchplay a Portmarnock el 1968, havent estat
subcampió en el Strokeplay a Ierne el 67. Després va guanyar
consecutivament les corones Strokeplay a Mellows el 1974 i a
Seapoint el 1975. Encara era prou bo per guanyar a uns quants
jugadors sel.leccionats en el Talbot Challenge Matchplay
especialment televisat al camp de P&P R.G.S.C. el 1983.
Kevin Rogers (Portmarnock) va ser
indubtablement el jugador dels seixantes. Va guanyar els campionats
Nacionals Strokeplay de 1962 (a Rocklodge a la seva primera visita
al camp), 1965 (a Hammond Lane) a 1967 (a Ierne). També va ser
subcampió al campionat inaugural Matchplay Nacional de la PPUI.
En Joe Fitzgerald de Waterford va
guanyar el 1977 i el 1981 els campionats Matchplay junt al campionat
Strokeplay del 1982 a Pfizer. Alguns observadors mantenen que el seu
resultat de 91 a Cloghogue al campionat Inter-Comptats del 1982,
sense have vist mai el camp abans, va ser la millor volta mai
jugada.
David Hayden, que llavors jugava a
Old County va ser indubtablement el jugador dels vuitantes amb una
victòria Strokeplay a Portmarnock el 1987 i dos corones Matchplay
consecutives, a Lucan el 1988 i a Lakeside el 1989.
Sean Harkins ara del R.G.S.C.,
anteriorment del Shandon, I.G.B, St. Bridget’s i Ryston és el tres
cops guanyador del campionat Nacional Matchplay (a R.G.S.C. el ‘86,
a Cement el ’91 i a Lakewood el ’99). Amb una carrera duradora,
també va ser subcampió a Collins el 1995 en el Campionat Nacional
Strokeplay de 1995.
Molts diuen que hi ha molt pocs amb
el toc carismàtic de Joe Doyle (Carrigaline), guanyador de tres
campionats Nacionals Matchplay entre 1969 i 1972.
En Michael Forrest
(Rocklodge/Carrigaline) segurament mereix ser el jugador dels 70s
degut al seu únic (fins als heroismes de Ray Murphy) doble
Matchplay/Strokeplay el 1976. El misteri és per què aquests van ser
els únics dos títols Nacionals del mestre de Cork. El 1983, va ser
sub-campió en els dos campionats (davant els seus paisans de Cork –
John O’Leary en el Matchplay i a Donal Long en el Strokeplay). També
va perdre la final del Matchplay de 1987 davant Johnny Campbell
Senior.
Altres jugadors fantàstics que jo he
vist són T.J. O'Riordan (Rocklodge), Liam O'Brien (Douglas), el
capità del primer equip que va jugar contra Catalunya, en Frank
O’Donoghue de Templebreedy, Anthony Malone (Lucan), Darren Collins
(St. Anne’s), el parell de Collins, John Walsh i Chris Scannell i
Derek Courtney (Glenville).
Sobre les dones, una jove Clare Foley
del club Woodvale a la ciutat de Cork va guanyar el campionat
Nacional Femení Matchplay al camp de Plunkett a The Curragh el 1963.
Més tard aquell any, va afegir la corona del Strokeplay Nacional
Femení a Rocklodge. Quan va guanyar el seu últim títol Matchplay a
Collinstown el 1977 (ja com a Sra. Clare Keating), havia amassat no
menys de catorze títols nacionals, un rècord meravellós que potser
no s’igualarà mai, i encara menys millorar. La llegenda de Cork es
va embutxacar vuit campionats Matchplay i sis medalles d’or
Strokeplay a més de perdre dos finals Matchplay i acabar dos cops
segona en el Strokeplay. En tres ocasions (’63, ’64 i ’73) na Clare
va fer el doblet Matchplay i Strokeplay el mateix any. Va guanyar
tres títols Strokeplay seguits (’63-’65) i tres títols Matchplay
seguits (’75-’77).
Geraldine Ward de Portmarnock és la
superestrella moderna del Pitch and Putt femení. Si algú pot superar
els rècords de Clare Keating, serà Geraldine Ward. Geraldine va
aconseguir tres títols Matchplay successius dos cops (’84-’86) I
(’92-’94). La Geraldine finalment va igualar el rècord de la Clare
Keating de vuit campionats Nacionals Matchplay a Stackallen aquest
any. Durant molts anys na Gerladine només tenia una corona
Strokeplay que va guanyar a Listowel el 1994 però en temps recents,
ha afegit uns altres campionats Strokeplay (2003, 2004 i 2007) per
acumular un total actualment de dotze. Na Geraldine també té el
rècord de número d’aparicions amb victòria al campionat
Inter-Comptats. La seva victòria amb Dublín a Glenville el 2004 va
ser la seva onzena medalla de campions Inter-Comptats. També ha
estat prominent en l’escena internacional.
Teresa McGuigan de Shandon va guanyar
vuit títols Nacionals, quatre Matchplays i quatre Strokeplays. També
va ser sub-campiona en ambdós Matchplay i Strokeplay en nou
ocasions. Cinc d’aquests segons llocs van ser contra Clare Keating,
així que si la virtuosa de Woodvale no hi hagués estat, na Teresa
hauria guanyat molts més títols nacionals. Però la veritat sigui
dita, la rivalitat entre Clare i Teresa era el que atreia més en el
Pitch and Putt femení durant els anys seixanta i setanta. Eren dues
jugadores a qui totes les altres miraven i provaven d’emular. La
Teresa també va guanyar tres campionats Matchplay consecutius els
anys ’65, ’66 i ’67, així com va tenir sis aparicions Inter-Comptats
per Dublín.
Margaret Hogan (Tullamore) té un
rècord sorprenent en campionats nacionals. Ha guanyat tres
Matchplays junt amb quatre Strokeplays. Increïblement, també ha
estat set vegades sub-campiona als Matchplay Nacionals junt amb uns
altres sis segons llocs en els Strokeplay Nacionals. Té un altre
rècord interessant. Ha guanyat campionats nacionals en quatre
dècades diferents. Quina constància més meravellosa.
El regnat d’Ann Ginnane al capdamunt
del P&P femení va ser breu però durant un temps als inicis dels
vuitanta, abans del seu retir prematur, va ser la jugadora a
guanyar. Strokeplays consecutius a Athlone (1980) i a Fermoy (1981)
i un altre campionat Strokeplay a Lakewood el 1983.
Mildred Murray (Shandon) va guanyar
tres campionats Nacionals Matchplay ('78, '79 i '81) a més d’un
segon lloc al campionat Strokeplay del 1977. Com l’Ann Ginnane, el
breu i brillant domini de la Norma O’Brien va acabar per un retir
prematur de l’escena competitiva. Norma va fer el doblet
Matchplay/Strokeplay el 1991 i va afegir un altre campionat
Strokeplay el 1992 a casa a Douglas. També va perdre contra
Geraldine Ward en una final Matchplay memorable el 1993.
La tristament desapareguda Peggy
Campbell (descansi en pau) va ser la reina indiscutible del Pitch
and Putt els primers dies del nou mil.leni. Peggy va guanyar el
Strokeplay nacional el 2001 i va afegir el Matchplay i Strokeplay un
any després, per guanyar tres títols Irlandesos seguits. La seva
actuació per guanyar el Strokeplay del 2001 no serà mai oblidada. El
seu acumulat de 28 sota par en tres rondes representa el total més
baix de la història dels campionats.
Altres grans dones jugadores són les
joves estrelles de St. Bridget, Bernadette Coffey, Marian Byrne, i
Chrissie Byrne. Marian ha guanyat quatre títols nacionals adults,
un Strokeplay i tres Matchplays. Bernadette té tres títols adults
per afegir als seus tres campionats femenins infantils Strokeplay,
mentre que la Chrissie ha guanyat tres títols Irlandesos, el
Strokeplay el 2005 i els Matchplay el 2003 i el 2006.
5.
Podria explicar-nos quins objectius i quines activitats desenvolupen
des de la Federació Irlandersa de P&P (PPUI)? Quants clubs en formen
part?
La Unió Irlandesa de Pitch and Putt és l’organisme que governa
l’esport amateur del Pitch & Putt a Irlanda i està compromesa a
promocionar i desenvolupar el P&P com a esport competitiu i
recreatiu per gent de totes les edats. Hi ha aproximadament 125
clubs afiliats amb aproximadament 12.000 membres en 19 comptats. La
PPUI acull campionats i competicions a nivell Nacional i Provincial
amb cada Comitè Comptal (o Regional) que organitzen campionats a les
seves àrees respectives. L’Oficina Central de la PPUI administra els
centenars de campionats i competicions obertes que es juguen cada
setmana de la temporada. Manté la base de dades central de handicaps
i el registre dels seus membres. La PPUI constantment busca maneres
d’enaltir el Pitch and Putt.
La seva definició de principis és :
-
La
PPUI acull a tots, respectant gènere, raça, habilitats i edat
-
La
PPUI creu en el fair play i el respecte de les normes
-
La
PPUI dóna suport i implementa el Codi d’Etica i Bona Pràctica per
l’Esport pels Nens a Irlanda tal com ha estat publicada pel
Consell dels Esports
-
La
PPUI condemna la pràctica del dòping en l’esport i donem suport a
les proves anti-dòping i les iniciatives educacionals del Consell
dels Esports
-
La
PPUI està totalment compromesa al fort aspecte social del nostre
esport
Els objectius principals de la PPUI són:
-
Tenir una estructura lleugera i eficient
-
Augmentar constantment els ingressos mitjançant esponsorització,
màrketing i altres medis
-
Enaltir la imatge del nostre esport mitjançant qualsevol medi
disponible
-
Ampliar la participació i augmentar el nombre de membres
-
Incrementar els estàndards de joc mitjançant entrenament de
qualitat i altres medis
-
Continuar tenint un rol vital en el desenvolupament internacional
del nostre esport
-
Buscar constantment maneres de subministrar un millor servei als
membres
Alguns dels projectes actuals inclouen :
-
Organització d’escoles de Pitch and Putt
-
Assessorament de camps de Pitch and Putt en prospecció
-
Treball amb autoritats municipals per desenvolupar el Pitch and
Putt
-
Promoció del Pitch and Putt amb grups afins tals com « Active
Retirement » (comunitat voluntària d’ajuda a la gent gran a
Irlanda), pagesia, Special Olympics i organitzacions femenines
6.
Si un català es decideix a visitar Irlanda i volgués jugar en algun
camp del seu país, quins passos hauria de fer? Imaginem-nos que
aquest jugador aterra a Dublin un divendres a la tarda i torna a
Catalunya el diumenge al vespre...
Realment depen si el jugador arriba en un viatge sense avís previ o
si ell o ella ha contactat prèviament amb mi o amb la PPUI. Només
contactant amb nosaltres primer, podem organitzar accés als clubs
d’accés privat més importants al voltant de Dublin, com R.G.S.C.,
Shandon, Portmarnock, Glenville, Old County, Ierne, Lucan i Erin’s
Isle. Perquè aquests camps estan tant plens, que els clubs només
permeten accéss per jugar a aquells visitants que han reservat amb
antel.lació i juguin amb un membre.
A Dublín, el viatger ad-hoc pot visitar Ring Commons a Balbriggan,
així com DCBS i CPM, ambdós situats a Clondalkin. Tots tres,
particularment DCBS i CPM, són molt a prop del centre de la ciutat.
També hi ha alguns camps excel.lents als comptats veïns de Dublín,
Louth, Kildare i Meath. A Louth, Seapoint és un camp tipus links,
mentre que Cement té una gran disseny al centre de Drogheda. Kildare
té alguns camps excel.lents – tots prop del poble de Newbridge – St.
Bridget’s (a 7 Km), Ryston (3 Km), McDonagh (el camp del campionat
Europeu 2003 – 3 Km) i Athgarvan (5 Km). Meath té Castletown, Navan,
Gaeil Colmcille a Kells i el camp coster a Laytown.
Moltes gràcies
John!
Octubre'06. Marc
Lloret, Jugador de Pitch&Putt.
Març'06. Xavier Ponsdomen
