Per primera vegada i donada
la importància dels temes tractats, l'entrevista amb el
President de la FCPP la presentarem en dues parts, ara la primera i
a principis de Juliol la segona.
1. Situem-nos als inicis del Pitch&Putt, quan en Martin Whitelaw va
començar amb Solius i el P&P era un gran desconegut. Com va
conèixer en Martin i com es va gestar l'ACPP?
Dos empresaris de Sant Cebrià varen tenir la idea de construir un
pitch and putt en terrenys de la seva propietat i varen entrar en
contacte amb mi com a veí que jugava al golf. Tenir un camp prop de
casa es un somni per a qualsevol jugador i vaig pensar que valia la
pena acceptar el repte. Junts varem visitar varies vegades Solius i
establir una bona relació amb en Martin. Va esser en Martin el que
va convocar als propietaris dels quatre o cinc camps en funcionament
o propers a la
obertura i ens va proposar formar una associació a l’estil de
la irlandesa –o sigui separada del golf per assegurar un
desenvolupament propi- i organitzar un “interclubs” per fomentar
l’esport a Catalunya. Des d’aleshores vaig
col·laborar en el desenvolupament del pitch and putt, en
primer lloc i durant uns anys com a responsable de la part esportiva
i organitzativa de Sant Cebrià. Més endavant i en uns moments
difícils a nivell associatiu amb els meus socis varem decidir que
tenia que prestar la meva
col·laboració en les tasques associatives, en especial la
organització esportiva que anava complicant-se més i més degut a
l’augment de jugadors i tornejos.
2. Els aficionats desconeixem els tràmits que s'han de fer a
Catalunya per obrir un Pitch&Putt. Imaginem que disposo d'un terreny
i vull construir-hi un camp. Quins passos hauria de seguir?
Als molts inversors que ens fan aquesta pregunta els responem que en
primer lloc han d’assegurar-se que l’Ajuntament de que es tracti
estigui a favor de la idea (i per tant doni els permisos necessaris)
i que també ho considerin
adequat els organismes de medi ambient de la Generalitat. Ara
es donen molts pocs permisos i en tot cas es indispensable la
connexió amb una planta de
reciclatge de l’aigua i la construcció d’un “terciari”, el
que evidentment suposa a vegades molt de temps en tràmits
administratius i una inversió relativament elevada.
També es necessari assabentar-se de les
característiques de construcció d’un camp de pitch and putt,
tenir un bon dissenyador i, com es
lògic, estudiar si en la zona de que es
tracta hi ha un volum suficient de possibles jugadors i/o una
oferta
excessiva. No hem de perdre de vista que es tracte de petites
empreses que tenen unes despeses fixes i de manteniment
indispensables i per tant requereixen uns ingressos relativament
importants per a no acabar l’any amb “números
vermells”… Molta gent veu només el número de jugadors en les hores
punta dels caps de setmana i no son conscients de que, com en el cas
dels hotels, lo important es tenir un
percentatge d’ocupació alt durant tot l’any i
això no es fàcil d’aconseguir si no es té una bona
localització.
3. Fa poc la Generalitat va
reconèixer a la Federació Catalana de P&P i quasi
paral·lelament es
constituïa la Federació Internacional, de la que Catalunya és
membre fundadora. Què significa pel P&P aquest reconeixement i en
que afectarà a l'aficionat el fet de tenir una Federació de P&P?
Son dos temes molt importants
però diferents tot i que han coincidit en el temps.
Pel que fa
referència al reconeixement com a federació pensem que era un
pas difícil
paro necessari per a deixar clara la identitat del pitch and
putt a Catalunya. Com associació privada i a criteri inclús dels
organismes esportius catalans es pot dir que ja
acomplíem amb la normativa esportiva requerida per tot esport
i
teníem una
experiència de gairebé quinze anys de funcionament diguem que
acceptable.
Però ens faltava el “segell” de reconeixement dins del mon
esportiu. Ens referma, per tant, la nostra identitat com a activitat
esportiva independent de qualsevol altre i ens obre un ampli ventall
de possibilitats d’assessorament i també, fins a cert punt, de
recolzament econòmic. El jugador es sentirà més segur
perquè darrera del que fem com a federació hi ha el control
dels organismes públics que regulen l’esport a Catalunya.
La constitució de la federació internacional (FIPPA) ha
estat també un pas fonamental per refermar la identitat del
pitch and putt i
això a nivell internacional. Es cert que Irlanda té una
llarga historia i que la EPPA ja porta anys funcionant
però faltava l’organisme mundial i ara el tenim.
El que l’ACPP formés part com a una de les entitats fundadores de la
EPPA i ara la FCPP ho sigui de la FIPPA i que,
a més, en els propers anys en tinguem la
Secretaria General es un reconeixement al potencial del pitch
and putt a Catalunya i, a la vegada, ens dona també molta força i
credibilitat, apart de que també ens en podem sentir orgullosos. La
realitat es que som un dels pocs esports en els que Catalunya forma
part d’organismes internacionals i per tant té dret a competir amb
una selecció
pròpia. I tot ho hem
aconseguit amb un esforç continuat i uns mitjans propis.
4. Dos temes que preocupen a l'aficionat: preus (la famosa dita d'en
Martin "el p&p a l'abast de tothom" fa temps que trontolla) i
presència als mitjans (tret de la Copa del Món, el P&P és el gran
absent). Com pensa encarar la Federació aquests dos punts?
Amb tots els respectes, penso que la frase d’en Martin es compleix
al menys en molts casos. Intentaré raonar aquest punt de vista, tot
i respectant el que puguin
tenir altres sobre aquest tema tan important.
Greenfees de dilluns a divendres (en la majoria de camps pels
voltants dels 10 euros) i de cap de
setmana (20 euros). Si els comparem amb el cost d’altres
activitats esportives semblen correctes. De fet, en molts casos han
augmentat menys que el cost de la vida si considerem els preus de fa
deu o dotze anys. I, el que es més important, permeten que la
majoria de camps tinguin un benefici a final d’any que diria que es
lògic i en cap cas excessiu si tenim en compte les inversions i les
despeses anuals.
Concursos. Aquí sí que hi ha de tot i coincideixo, com a jugador, en
que en alguns casos els greenfees son alts si pensem en la relació
qualitat-preu.
Però el jugador sempre es lliure d’escollir. Pensem que per
exemple aquest mes d’abril hi ha hagut 95 concursos…Sempre es pot
trucar abans d’apuntar-se i demanar informació.
Què
passarà ara amb la Federació? La majoria de tornejos
seguiran essent tornejos dels camps i per tant la ACPP podrà
fer el que ha fet fins ara: aconsellar, advertir, demanar, fer
pressió…
però la decisió econòmica final la tenen les empreses. La
Federació sí que podrà intervenir i posar condicions pel que es
refereix a tornejos oficials (concretament els campionats de
Catalunya) i en aquest sentit ja
s’estan estudiant
fórmules per abaratir el preu a pagar pels jugadors, dins
d’uns límits diguem “equilibrats”.
Pel que fa
referència a la premsa, es veritat que som gairebé 12.000
jugadors i que hi ha mesos, com aquest abril, on hi ha gairebé 8.000
participacions en tornejos,
però tot i els esforços que s’han fet, ens costa molt
desvetllar l’interés dels mitjans de comunicació. Els “media” no
tenen gaire
interès pels esports amateurs i no
olímpics. De totes maneres, pensem que tot el que es va fer
durant la Copa del Mon i, sobretot, amb la
continuïtat dels programes de televisió Forat 18,
aniran creant un
interès cada dia més gran pel nostre esport. De totes
maneres, malgrat els esforços que s’han fet i es
seguiran fent, em sembla que la millora serà lenta. I
agrairíem tot tipus de idees per a intentar que no sigui
així.
Fins aquí la primera part de l'entrevista mantinguda el passat mes
de Maig amb el President de la FCPP.
