Segona part de l'entrevista feta al
President de la FCPP
el passat mes de maig.
Per primera vegada i degut a l'importància dels temes tractats he
preferit dividir-ho en dos periodes. La primera part la trobareu
aquí.
5.
Golf i Pitch&Putt, dos esports que haurien d'anar del braçet, estan
enfrontats. Perquè?
No diria que “el golf i el pitch and putt estàn enfrontats”. Apart
de la problemàtica que hi ha a Espanya i a França, entre el golf i
el pitch and putt hi ha hagut sempre i segueix havent-hi una bona
relació.
En els paisos anglosaxons, on hi ha una molt més gran llibertat i
flexibilitat associativa a nivell esportiu, no solen haver-hi
problemes quan una nova modalitat agafa importancia i s’organitza
paral.lelament a una altre diguem que tradicional. Aixó es el que va
passar fa uns quaranta o més anys amb el pitch and putt a Irlanda.
Acceptació de la independencia del nou esport, respecte mutu i
col.laboració ocasional.
A
altres paisos la reacció es diferent. Quan una nova modalitat
esportiva es comença a desenvolupar al marge d’una altre més
important, al principi no se li fa massa cas pero després les
relacions no solen esser fàcils. Pensem en el futbol sala i el
futbol, el paddle i el tenis etc. L’esport principal no vol perdre
el control (ni els diners).
Nosaltres varem desenvolupar el pitch and putt seguint el model
irlandés i demanant –i obtenint- relacions d’amistat i col.laboració
amb la Federació Catalana de Golf. Tot va anar molt bé (per a tots)
i podriem dir que “anavem de bracet”, inclós
en les primeres reunions que varem tenir conjuntament amb la
Secretaría de l’Esport per a iniciar el tràmit de demanar
constituir-nos en federació. Pero tot va cambiar gairebé de sobte
quan varem arribar als 10.000 jugadors ( uns deu anys o més després
de la nostra constitució com associació independent). Aleshores, la
RFEG va obrir els ulls i va decidir que, a Espanya, el pitch and
putt tenia que estar controlat per les estructures del golf. Es com
si un grup de persones haguessin anat construint un edifici des de
zero i un bon dia, quan l’edifici ja comenta a fer goig, vinguin uns
“parents” llunyans i et diguin que no es teu i que els hi has de
regalar… Varem intentar explicar –amb l’ajut de la federació
catalana de golf- qué passava a nivell internacional, quina
experiencia teniem, quins eren els resultats positius de la
col.laboració entre la FCG i la ACPP… El diàleg no va esser possible
i inclús la RFEG va obligar a la FCG a rescindir l’acord escrit que
tenia amb l’ACPP. A partir d’aquí la RFEG ha començat a organitzar
tornejos a diferents camps arreu de l’Estat i a menysprear fins a
cert punt la nostra organització i realitat (recordeu la frase “el
Pitch and putt catalán es una ciudad sin ley” que va apareixer en la
revista Golf Senior i que inmediatament va
esser objecte d’una serie de protestes escrites per part dels
jugadors seniors catalans). Cal dir que la Junta Directiva de l’ACPP
–i ara de la Federació- ha adoptat una postura de “no beligerancia”
i inclús ha reiterat el seu desig de mantenir una bona relació amb
el golf.
De fet i també de dret penso que l’escenari en un futur inmediat
serà la coexistencia d’un “p&p-golf” a nivell estatal i el nostre
p&p a Catalunya. Per la nostra banda farem els posibles per mantenir
un bon contacte amb la FCG i per seguir lluitant per un model
estatal d’acord amb el que es seguéix en altres paisos i es racomana
a nivell internacional. Es evidentque no ho tindrem fácil pero també
es pot tenir l’esperança de que, algun dia, s’imposi el model que es
seguéix a nivell internacional i que, penso, es millor per a
desenvolupar l’esport. Aixó es el que dic en una recent entrevista
per a la revista GOLF SENIOR.
6. ACPP (Associació Catalana de P&P) i FCPP
(Federació Catalana de P&P)... Entitats “separades” o
“barrejades”?
Legalment son entitats independents i les competencies
d’una i altre estàn ben diferenciades segons el conveni que
darrerament varen aprovar les dues assemblees. En termes generals,
podriem dir que la federació ha de controlar la vessant esportiva
oficial i la associació la empresarial.
Al
mateix temps, s’han de tenir en compte que en aquests moments es
donen varies circunstancies. Hi ha una gran majoria de tornejos que
son dels camps i aquests seguiràn essent gestionats per l’ACPP, al
igual que la gestió del handicap (que va esser objecte d’una
“derrama” extraordinaria per part dels camps i es propietat dels
mateixos) i la homologació de les instalacions. A nivell
internacional, la Federació es la que representa el pitch and putt
català en la FIPPA (en la EPPA consta com a fundadora la EPPA i de
moment seguirà així).
En
un primer periode se'ns ha aconsellat fer una
“transició” sense gaires canvis per asegurar
un bon funcionament de l’esport en general. Es també per aixó que
s’ha acordat que la gestió de la federació estigui –durant els
propers dos anys- a càrrec de l’ACPP mitjançant un contracte de
prestació de serveis.
Cal
dir que l’ACPP hagués pogut desenvolupar un projecte d’instalacions
amb objectius únicament recreatius (com ha passat en algun pais en
concret) pero des de molt aviat a Catalunya es va optar
majoritariament per desenvolupar la vessant esportiva i intentar fer
l’esport assequible a tothom. Els resultats han sigut bons tan per
als propietaris dels camps com per als jugadors i per tant es
aconsellable fer tot el possible per a no “desequilibrar” el model.
Si hom recull informació d’altres esports a Catalunya i del
desenvolupament del Pitch and putt arreu d’Europa es fa evident que
el nostre cas es excepcional.
Dit
aixó, es evident que hi ha aspectes que s’han de millorar molt i que
les coses aniràn camviant tan a nivell dels clubs com a nivell de
les relacions federació-associació. Pero penso que a tots ens
interessa que el procés de canvi sigui “evolutiu” i no
“revolucionari”.
7.
Parlem de futur. Quins són els principals objectius que s'ha
proposat com a President de la FCPP a curt i mitjà termini?
En l’Assemblea de la Federació vaig proposar fer énfasi, en els
propers dos o tres anys, en les següents arees :
* Organització i reglamentació esportiva
Tot i que hi ha bastant de fet, en aquests propers anys hem d’acabar
de posar les bases de l’esport. En aquests moments hi ha diverses
comissions que treballen en els esborranys de reglamentacions que
afecten a la qualitat dels camps de joc i la seva futura
homologació, arbitratjes, disciplina esportiva, comités de
competició etc. En la Assemblea ja es van aprovar el Reglament de
Handicap, el de la Comissió Esportiva i el de la Comissio Assessora.
* Equilibri entre els interessos dels propietaris
de les instalacions i els jugadors
L’aspecte a que em referia abans. Sabem que aquest equilibri entre
els propietaris de les instalacions i els jugadors d’una federació
determinada es sovint difícil i aixó ho hem vist parlant amb la
Secretaría de l’Esport i també amb els responsables d’altres
federacions catalanes que, a vegades, tenen dificultats serioses per
trobar instalacions on jugar els campionats oficials. Nosaltres
voldriem esser una excepció en aquest sentit i demostrar que es
possible trobar solucions interessants per a tots, com ha sigut fins
ara en lineas generals.
* Professionalització més complerta de la gestió
Inicialment alguns dels propietaris dels camps –començant per en
Martin al principi- ens hem fet càrrec de la gestió tan
institucional com esportiva, amb l’ajuda de jugadors que
voluntariament col-.laboraven en tasques concretes.
Aquesta situació ha anat camviant a mida que s’ha anat incrementant
el numero de llicencies i l’ACPP (entitat no lucrativa financiada
pels camps i els jugadors) ha disposat de fons per poder pagar a
personal administratiu i darrerament a professionals a temps
parcial. Hem de continuar en aquest camí i assegurar que en una
propera fase la gestió diaria estigui a càrrec de professionals
sempre, com es llògic, sota les directrius de la Junta Directiva.
Tot i aixó la col.laboració de voluntaris seguirà essent
indispensable, tal com passa en tots els esports aficionats.
* Continuitat de la politica economica conservadora que hem
seguit fins ara i que ens ha permés sobreviure i desenvolupar-nos
pels nostres propis mitjans
Tots coneixem casos en que els clubs o les federacions esportives
tenen problemes de tipus econòmic ja sigui per manca d’ingressos o
per gestió inadecuada. No es el cas nostre i sabem que la Secretaría
de l’Esport va valorar aquest fet molt positivament. Hem de
continuar amb una gestió diguem que “conservadora” com fins ara. Si
venen subvencions per temes concrets, millor. Pero l’objectiu ha
d’esser, com aquests darrers anys, l’autofinanciació. Es el que ens
dona seguretat i ens permet esser independents.
Potser per alguns aquests objectius poden semblar poc ambiciosos. En
moments com aquest ens podriem deixar emportar per l’entusiasme i
esser més “agosserats”pero l’experiencia de bastants anys en la
gestió d’empreses i organismes sense ànim de lucre em diu que hem
d’esser prudents i tenir en compte que estem en un moment en que l'important
es assegurar una base ferma per al p&p català. En el desenvolupament
de les organitzacions hi ha etapes i nosaltres estem, encara, en la
inicial. N’hem d’esser conscients i treballar amb sentit comú i a la
vegada perseverancia. Pot semblar que no fem res “espectacular” ni
potser mai sortirem en cap foto… pero –pensant sempre en el benefici
col.lectiu- es el que penso que hem fet fins ara i ens toca seguir
fent durant uns anys més.
8.
Per acabar, què li diria a una persona que no coneix el P&P per què
s'animi a provar-ho?
Dependria de la edat i característiques
de la persona de que es tracti. Penso que en molts casos podem
practicar varios esports a la vegada pero que l’activitat principal
ha d’adecuar-se a la nostra manera de ser, a la nostra constitució,
a la nostra edad i també als nostres objectius personals. Jo mateix
vaig jugar al futbol força seriosament fins els 32 anys i després
vaig dedicar-me molt al tennis tot i practicant alters esports com
el muntanysme i la vela lleugera amb menys intensitat.
Cap als 50 anys el golf –i darrerament el pitch and putt- han passat
a esser el meu “esport principal”.
Ha sigut un transit que fa bastante gent i que a mi m’ha anat molt
bé.
Si un noi o noia son molt competitius, tenen condicions i els
agrada, el pitch and putt es un esport que tot just comença i on
tenen moltes possibilitats d’arribar a “esser algú”. El mateix ha
succeit en altres esports. Fa anys, la majoria dels nens jugavem
només al futbol i els pocs que es van especialitzar en un altre
esport han arribat lluny. El mateix pot passar amb el p&p.
Per a la gent “gran”, el pitch and putt permet fer exactament i
d’una manera “divertida” el que els metges et diuen que has de fer:
caminar un parell d’hores a l’aire lliure, intentar
tranquilitzar-te, fer vida social etc etc Es un esport “ideal” per a
aquestes edats i la prova es el gran número de seniors que hi
juguen.
Per la gran majoria dels homes i dones en edat de treballar (25 anys
en endavant) el pitch and putt els permet, en poc temps i per no
masses diners, practicar un esport no violent en plena natura. Un
esport que, además, ajuda a desenvolupar l’autocontrol, el “joc
net” i la humilitat, caracteristiques importants en el mon d’avui…
I a tots –grans i petits- els diria que aquest es un esport molt
especial, on qualsevol pot destacar i on, a Catalunya, entre tots
hem anat creant un ambient obert, amistós i simpàtic on molta gent
de moltes edats s’hi pot trobar a gust.
En Joan Perich ho ha dit molt millor en unes frases que considero
molt encertades:
« Des dels escacs, no s’ha inventat un esport més universal que el
Pitch and Putt. L’avi et pot apallissar per molt fort i alt que
siguis. La mestressa de casa repta al director de banc, i tots dos
son superats per un vailet de 10 anys que pateix per traginar la
bossa.
Els clubs de Pitch and Putt s’han convertit en un punt de trobada de
la societat catalana. I la diferència més notable queda al parking,
on uns venen amb carrosses d’or i altres de llauna. De portes
endins, l’heroi pot ésser qualsevol. Sense limitacions de cap
tipus. »
El que sí es segur es que si un noi, una noia, uns joves o uns
“avis” es decideixen a provar-ho i començan a formar part d’aquest
“petit mon” que entre tots hem anat creant, no serà fàcil que ho
deixin.
Som ja molts els que estem “enganxats” al p&p i ens ho passem bé
participant en els concursos, consultant els resultats sovint poques
hores després de la seva finalització, celebrant els exits de la
nostra selecció, comentant i sug.gerint millores de tot tipus…
I
som cada dia més –propietaris de camps, jugadors, tècnics,
professionals- els que voluntariament ens hem compromés a fer tot el
posible per a que aquesta situació continui i millori. Tindrem
encerts i tindrem desencerts, prendrem decisions que a alguns els
semblaràn errònies o poc “transparents” i que agradaràn a altres,
tot aixó es llògic tractant-se d’un col.lectiu tan nombrós i
heterogeni. Pero us puc ben bé assegurar que la gran majoria de
nosaltres hi posem la nostra millor bona voluntat i experiencia i
que ens motiva, per sobre de tot, l’intentar aconseguir que el
resultat de la nostra gestió sigui positiu per a tots els components
d’aquesta ja gran familia del Pitch and putt català.
I
voldria aprofitar per dir finalment que, al menys mentre jo tingui
la responsabilitat de presidir la federació, les portes continuaràn
estant obertes a tots els que s’animin a col.laborar positivament–ja
sigui amb una critica constructiva des de fora o millor encara amb
la seva contribució personal des de dintre- en aquesta tasca
co.lectiva.
L'entrevista
amb el Sr. Josep Maria de Anzizu es va realitzar el passat mes de
Maig per correu electrònic. Previament vaig tenir el plaer de
dinar-hi un parell de
vegades per exposar-li la meva idea i les preguntes que se li
formularien. Voldria remarcar que no va refusar cap de les questions
plantejades, fins i tot en va proposar unes quantes de molt
interessants.
Per
evitar malentesos he respectat fil per randa les respostes que s'han
fet,
faltes
d'ortografia
incloses...
;)
