Campió de
Catalunya Absolut 2003, Campió del Mon el 2004 amb Catalunya a
Sardenya i aquest any 2006 Campió de Catalunya Absolut, Matx-Play i Campió del
Mon amb Catalunya a Teià... Quan has arribat a la Lluna com a
jugador de P&P, quins altres reptes poden quedar?
Bé, el primer que m'agradaria dir és que encara no sóc del tot
conscient del que he guanyat, l'alegria dels primers moments es
transforma posteriorment en escepticisme i desprès penses:
"Nano, has guanyat tots aquests campionats?"... i poc a poc per les
moltes felicitacions de la gent i la molta alegria dels que
t'envolten habitualment t'ho vas creient i finalment penses: "Potser
sí que has fet alguna cosa gran". Resumint, que encara ara no sóc
realment conscient de tot el que he guanyat i el que significa.
De totes maneres crec que encara em falta moltes coses per aprendre,
de la gent amb qui jugo sempre pots treure quelcom de positiu, coses
noves cada dia, experiències i molts detalls que em fan
créixer com a jugador cada dia més i així, com preguntaves
abans, poder aconseguir els meus reptes
imminents, que són bàsicament poder mantenir-me entre els
millors jugadors i poder estar sempre lluitant per un campionat
important. Guanyar o no ja
depèn de molts petits detalls, però crec que l’important i el
meu repte és intentar conservar el meu nivell de joc, la capacitat
de concentració, la mentalitat guanyadora, la il·lusió per aquest
esport i l'afany de victòria. A nivell material sí que el que em
faria il·lusió guanyar algun Europeu i un campionat de dobles amb
en Jordi Saborit. També si és possible algun Rànquing (tot i que
abans de guanyar això m'agradaria més aconseguir els altres
objectius).
Recordes
quan vas agafar per primer cop un pal de P&P? Explica'ns per sobre
els teus començaments, amb quin handicap vas començar a jugar, la
teva progressió,...
Mira, els meus inicis amb el
món del golf i el P&P van començar al
voltants de l´any 1997 quan jugava a futbol amb l'equip del
meu poble, normalment els matins, i
aprofitàvem les tardes per anar amb la colla d'amics al Golf
Costa Brava a buscar boles, vendre-les i fer algun caleró... Però un
bon dia un company arriba amb un pal (ferro 5) i la pilota de
futbol. Després de la clàssica recerca de boles ens vam posar al tee
del forat 14 del Costa Brava on, mentre esperàvem algun "client",
agafàvem aquell ferro 5 i
fèiem concursos a veure qui llençava la bola més lluny. Al
poc temps aquest petit
joc ja no ens satisfeia tant com els primers dies i vàrem
canviar el destí dels nostres diners. Ara els utilitzàvem per anar a
un camp petit que hi havia a la zona de Solius i que et deixaven
jugar sense que tenir un handicap!!
Al cap d'un temps, ja als inicis de l´any 1998, vaig afegir-hi un
dia al meu pare (la mare va començar uns anys més tard), a en Vito
(un bon amic) i els vaig dir: "Això
és el que fem amb els amics alguns dies a les tardes" i els vaig
portar a Solius. Vàrem estar una bona temporada al camp de
practiques tirant boles. Desprès ja ens vam animar més i vam
treure´ns el handicap amb el Paco Marquez i si no recordo malament
al meu pare li van donar 18, a en Vito també 18 i a mi 8. Anava molt
apurat en aquells temps per complir-lo, bé com ara, vaja...
Desprès d'aquests inicis, vaig jugar el meu primer campionat a
Solius. Sortia del tee del 3 amb un tal Edu Roman i un altre tal
Jordi Cantó (algú els coneix?). Uns 6 mesos més tard es va jugar el
III Campionat de Catalunya a Solius (ja era hcp 2.5) i
afortunadament vaig poder acabar tercer desprès de fer 57, 52 i 56.
Aquell any va guanyar en Juan Martinez i segon va quedar un tal
Jordi Saborit. Aquest resultat va incentivar-me molt i vaig començar
a jugar
més freqüentment, sempre acompanyat pels meus pares i en
Vito. I mira, anar fent anar fent fins ara…
Molta gent
es pregunta si estàs tot el dia amb els pals i jugant sense parar
per poder tenir aquest nivell de joc. Quan de temps li dediques al
joc normalment a la setmana? Segueixes algun tipus d'entrenament
específic? Algun cop se t'ha passat pel cap que podries haver tingut
possibilitats al golf professional?
No, de jugar evidentment que jugo
però
depèn molt de les setmanes i dels meus horaris a la feina. I
sobretot
depèn dels campionats. Quan tinc algun campionat important o
algun que m´agradaria guanyar normalment vaig a jugar més. Et podria
dir que durant tot l'estiu per exemple vaig anar a jugar tres cops
només, però el setembre i anava uns 4 cops a la setmana fent volta i
mitja (venia el campionat de Catalunya Matx Play).
El meu entrenament es molt senzill, és simplement jugar amb els meus
companys de cada dia i intentar que no hem guanyin. També és cert
que l'última setmana abans d'un gran campionat passo a veure el meu
amic Putting Green i m'hi quedo mitja horeta cada dia per intentar
agafar sensacions.
Fora d'això poca cosa més.
Evidentment que quan t'arriben els
èxits a nivell del P&P penses en "que passaria si me´n vaig a
jugar a golf". La veritat és que el golf m'encanta
però per jugar-hi
necessites dedicar més hores i jugar molt en un camp. Així
doncs el tema està en que ara mateix disfruto jugant el P&P i
m´agradaria fer
possible un dels meus somnis que seria poder disputar una
"Ryder Cup de Pitch &Putt" i aconseguir definitivament que el nostre
esport sigui més reconegut del que és ara mateix, que
pogués professionalitzar-se i que els
espònsors entressin en el nostre mon. Per tant, el golf jo
diria que em queda força lluny.
A casa teva no ets
l’únic "crack" del Pitch and Putt. La teva mare
Núria Dalmau és una de les millors jugadores de Catalunya, i
el teu pare Frederic també es hàndicap positiu. Com expliques aquest
fenomen?
És una
qüestió genètica?
Certament és un cas força curiós que tota una
família estigui en aquesta situació. És una sort que a tots
en agradi practicar el mateix esport i que sigui el P&P, ja que és
ideal per practicar-lo en
família amb amics o amb qui sigui. És un esport en que les
dones, les persones grans, els joves i les persones adultes poden
jugar i competir uns contra els altres sense grans diferències.
També hi ha ajudat que tan la meva mare, com el meu pare i com jo
hem aconseguit un nivell maco de joc. Com bé dius la meva mare és
una de les millors jugadores de Catalunya i el meu pare un handicap
positiu i un gran jugador.
Diuen que
arribat a un cert nivell tècnic el que diferencia a un bon jugador
d'un d'excel·lent és la part psicològica, la part mental del joc. Et
consideres un jugador fort mentalment? Fas servir algun tipus de
tècnica psicològica per afrontar una competició important?
Si, la veritat és que jo crec que un del punts més forts que tinc
es la capacitat de concentració - mentalització que fa que en els
moments importants pugui donar el millor del meu joc. Sense dubte el
factor psicològic és dels pilars on es
recolza el meu joc, per mi és
importantíssim, fins i tot diria que forma part del 70-80%
d´un jugador de golf. Suposo que molts jugadors creuen que un bon
swing és la base de tot... En part tenen raó però també els diria
que es pot tenir un gran swing però si per que sigui fas un doble
bogie i no tens la capacitat de superar-ho t´acabes enfonsant. En
canvi, si ets un jugador fort psicològicament ets capaç de
sobreposar-te per aconseguir dos birdies i poder superar
positivament aquesta situació. És un petit exemple que espero que
sigui entenedor. També dir que en la modalitat matx-play la part
mental és bàsica per poder guanyar molts partits.
Si. Per alguns els pot semblar un xic
estrany, però en una de les concentracions de
la
Selecció Catalana en Xavi Ponsdomènech em va explicar una
manera de preparar camps i competicions importants. A mi em funciona
molt bé si no puc jugar molt aquella
setmana o si no puc entrenar al camp i és relativament
fàcil,
només has de perdre entre 5 i 10 minuts al dia.
Es tracta del següent: una vegada has jugat al camp en
qüestió i al vespre abans d´anar a dormir hem de memoritzar
cada un dels forats amb els seus perills i imaginar el cop que s'ha
de fer. Tots 18, un a un. D'aquesta manera aconsegueixes
interioritzar més el forat i quan et
trobes en el moment de jugar el forat en el campionat, sembla
que no però els tens entrenat.
No sé noi, us pot semblar
estrany però hi ha jugadors professionals de golf que ho fan
servir i a mi em va molt bé. Espero que si algú ho proba li
funcioni.
Parlem de
material. Tens preferència per algun tipus de bola o de pal? Alguna
mania que es pugui explicar? Canvies gaire sovint o ets dels que
porten tota la vida amb els mateixos? Amb quin material jugues
habitualment?
No sóc molt maniàtic amb els pals ni la bola , els que em coneixen
ja saben que les meves boles no són normalment les més noves i netes
del món,
però jo sempre els contesto que "aquestes són les que estan
ensenyades". Em passa igual amb els pals,
només he tingut dos jocs: uns que em van costar 7.500
pessetes tot plegat (7, 8, 9, PW i SW) i els que tinc actualment.
Porto un Wedge de 58º Titlest, un altre de 52º i un joc Ping. El meu
putter és el primer que vaig tenir, un Ping. El millor de tot
és que tot i els anys que té, encara fa birdies!!!
Què canviaries o milloraries del P&P actual
per fer que creixés més encara?
Bé, una de les accions que jo sense cap dubte faria seria la de
suprimir o modificar el Rànquing actual per un altre sistema que
faciliti a la gent el jugar un campionat important, com ara un
Rànquing provincial o un sistema semblant. Crec que el
sistema actual fa que grans jugadors, per la molèstia de fer molt
quilometres, de no ser professionals del p&p i de tenir una
família, optin per no participar en una competició d'aquestes
dimensions.
Per acabar,
una sèrie de preguntes curtes:
- El millor
camp de P&P on has jugat.
Solius.
- La millor targeta de campionat que has fet.
8 sota a Solius. I fora de campionat, 11 sota a Platja d'Aro i a
Solius.
- La pitjor volta que recordes.
Segur que moltes, però per sobre de 70
crec que mai.
- Un cop que no oblidaràs mai.
El
meu primer cop, quan vaig tocar el cartell del tee de l'1 de Solius
situat al costat de l´estora.
- A quí evitaries sempre en un
Matx-Play? No sé si dir a tothom o a ningú,
el MP és una modalitat que pots guanyar o perdre amb qualsevol.
- Que costa més de guanyar, l'absolut o el Matx-Play?
Les dos coses costen moltíssim però són diferents, en una has de ser
molt constant i regular i a l'altre has de ser molt agressiu i estar
molt concentrat.
- Una parella per un Foursome decisiu. Jordi Saborit.
- Una parella per un Fourball amistós.
Molts, començant per familiars, amics del club i amics del mundillo
del P&P.
- Un consell pels qui volen arribar on ets tu.
Que
juguin, disfrutin molt i que no s'enfadin, que com més t'enfades
pitjor jugues!
L'entrevista
amb en Marc es va fer via correu electrònic a mitjans del mes
d'octubre del 2006. Parlar amb en Marc és molt fàcil i de ben segur
que podríem emplenar fulles i fulles d'anècdotes, consells
i experiències acumulades al llarg d'un munt d'anys a l'èlit... Per
motius obvis ho
he resumit
tal i com ho veieu. Malgrat tot, crec que teniu al vostre abast el
pensament i la forma de fer d'un autèntic Campió, probablement el
més gran que ha donat el Pitch&Putt català. Gaudim-ho.
