Josep, explica'ns
per sobre com vas descobrir el p&p i quan vas començar a
practicar-lo de forma habitual.
Tinc dos veïns que s'han convertit en dos veritables amics -l'Andreu
Mas i en Jordi Xifra, d'aquí ve l'Associació Amics de Fontajau- i un
dia parlant de fer alguna activitat va sortir el tema del golf o el
PiP, d'anar a fer alguna partida. Uns dies després en Jordi en va
venir amb unes ofertes per fer cursets a Gualta i ens hi vàrem
apuntar, tots tres. Tots tres hem agraït multitud de vegades haver
fet aquella "petita inversió" amb el mestre Pere perquè ens ha
permès tenir uns fonaments per anar treballant. Llavors varem estar
jugant entre nosaltres fins que ens vam decidir a fer el primer
torneig, al cap d'uns deu o onze mesos. Des d'aquell dia hem entrat
en una roda de la qual ja no podem sortir-ne.
Vas entrenar
específicament pel CC2 o vas presentar-te "a veure què passava"?
Creies veritablement que tenies possibiltats de guanyar?
Des de que tenia 10 anys he
estat practicant algun esport de forma competitiva i federat. Vaig
començar amb el handbol i vaig acabar amb el futbol americà, per
tant l'entrenament forma part de la meva vida com ho forma part el
menjar. No entenc l'esport sense l'entrenament. Això vol dir que
almenys una vegada a la setmana la dedico a l'entrenament. A mesura
que s'acostava el CC2 intentava dedicar una mica més de temps a
algun aspecte que endevinava podria ser clau: vaig dedicar més temps
a la força mental, a dominar-me tant si ho feia be com malament, a
no tenir eufòria si ho feia be o a deprimir-me si ho feia malament.
I al final crec que això va ser clau. Vaig assolir un nivell de
concentració i d'il·lusió per fer-ho be que serà difícil que es
torni a repetir.
Quan un jugador es presenta a una competició sempre te l'esperança
de poder assolir el triomf, però això és molt difícil, només un serà
el guanyador. Quan va sortir la llista dels inscrit vaig veure que
era el 16è per HCP, això no volia dir res, però estava bastant
proper als millors HCPs. Tenia la sensació que passaria alguna cosa,
però d'això a guanyar hi havia molt tros. El diumenge, quan es va
acabar la segona volta i vàrem veure -amb l'Andreu, que em va fer de
caddie- que estava tercer la sensació ja era diferent. Em vaig
convèncer que si feia el que sabia i només el que sabia, tenia
moltes possibilitats.
Què creus que va influir més en la victòria: el teu handicap o
el fet de coneixer el camp?
Aquí hi ha dos aspectes: el HCP
sempre acaba sortint. Pots fer una volta per sota d'ell, però tres
voltes no. Per tant hi havia millor jugadors teòrics en el camp.
L'altre aspecte és el coneixement del camp, sabia que tenia alguna
avantatge sobre els jugadors de fora. Ara bé, en Tomàs i en Jordi
-els dos companys en l'últim partit- eren millors HCP i també
coneixien el camp, per tant cap de les dues coses resolien l'enigma.
Crec, com he dit abans, que l'aspecte mental va ser la clau per
assolir el campionat.
Pitch&Putt i
RFEG. Com veus aquest intent del Golf espanyol d'apropiar-se del
concepte "pitch&putt"?
Personalment m'agradaria que
tots dos convisquessin en un mateix lloc, perquè tenen masses
similituds com per estar separats, en l'aspecte purament esportiu
(reglament, tècnica, etc). Preferia que estesin junts però no
barrejats perquè tenen una entitat pròpia molt accentuada (masses
socials específiques, instal·lacions pròpies, interessos comercials
diferents, etc). Per tant veig difícil una unificació o una
integració entre ambdós, al menys a curt i mig termini.
Unes ratlles per dedicar el teu triomf al CC2.
Dedicar-ho a algú en concret és molt
difícil perquè m'agrada compartir aquestes coses amb tothom, però si
que voldria fer esment a diferents grups per fer-los partícips d'una
fita com aquesta: en primer lloc a tots el membres del meu equip de
PiP QuimRiera.com (Quim R., Adam, Ton, Quim G., Cesc, Jordi, Marc,
Dídac, Joan i Enric), que són els que m'han fet competir realment en
el PiP i ens ho passem de conya. En segon lloc a L'Andreu Mas i en
Jordi Xifra (també membres de l'equip), tots tres hem patit molt en
aquest camps de Déu i l'aportació de l'Andreu com a caddie va ser
increïble, encara que en l'últim forat em va donar el putter per fer
la sortida del tee. Ell sí que estava nerviós. I per últim i per a
mi els més importants la meva família, la Fina, la meva dona, i la
Caterina, la meva filla, que realment fan sacrificis perquè pugui
anar a jugar.
M'agradaria a més tenir una menció per la gent de l'ACPP i els
àrbitres perquè sense ells no hi hauria res del que hem estat
parlant.
Moltes gràcies Josep!
L'entrevista
amb en Josep es va fer un 3 de Novembre del 2005 via correu
electrònic.
